Skip to main content
© El paper de l'art

DESIG DE PAPER

ALBERT MERCADÉ

Ara, a l’hora que la resta de mortals dormen, el sr. G. s’inclina sobre la taula, clavant en una fulla de paper la mateixa mirada que pocs instants abans havia fixat en les coses, esforçant-se amb el seu llapis, la seva pluma, el seu pinzell, esquitxant el sostre amb l’aigua del vas, assecant la seva pluma amb la camisa, impacient, violent, actiu, com si temés que les imatges s’escapessin, belicós en la seva soledat. 
Charles Baudelaire. El pintor de la vida moderna, 1863

El paper és el nucli germinal de les arts, d’allà on brolla l’imaginari essencial del creador. «Una reserva d’imatges i pensaments», com ho advertia Joseph Beuys, des d’on materialitzar l’univers mental i sensorial de l’ésser humà. El laboratori íntim de l’esperit, trampolí de les grans fites plàstiques des del Renaixement. Un interegne consiliador, al seu torn, de la mirada antiga i la moderna, de la utòpica i la recalcitrant. El paper és afí a l’artista explorador, a l’experimentador, a l’evocador, a l’antropòleg, al compromès. Sol davant la pissara de l’esperit, el creador intrépit s’exercita, amb furor i reguard, a l’avantsala de la gran afirmació artística.
Ja ho havia anunciat Cennino Cennini en el seu tractat Il libro dell’Arte: il disegno, el dibuix, és molt més que un instrument técnic: és també un espai de projecció de l’ànima. Paraules que reverberen a les portes d’una nova era estètica. No va ser fins el segle de Fra Angelico, Uccello, Piero della Francesca o Rafael, que el paper en blanc i el seu gran vasall, el dibuix, no va començar a ocupar el seu lloc emèrit dins el panteó de les arts. Una funció d’experimentació i deleït formal, que amb l’emergència de l’esperit romàntic, i l’enaltiment del jo subversiu, el portarà a ocupar un espai d’encara més centralitat. Fixem-nos en el cas de Goya: no és sinó isolat davant el paper que el mestre aragonès funda clandestinament la línia onírica europea en les séries dels Capricis. Així mateix, en els esbossos de Constable batega la seva traçada expressiva amidada al landscape, pionerament en la història de l’art. I en els pulcríssims carnets de retrats d’Ingres, on es fixa avant la lettre la mirada moderna, directa i psicològica.
Pocs decennis més endavant, Charles Baudelaire treurà el full en blanc de l’anonimat, i el reivindicarà, per via del seu admirat Constantin Guys, com la disciplina selecta de la vida moderna, allà on poder copsar «l’eternal dans l’instant», o canalitzar el neguit rebel del pintor modern. La fulla en blanc, en efecte, com a parcel·la insurrecta. Una actitud inspiradora, sens dubte, del gest revolucionari de Pablo Picasso, quan decideix encolar fulles del quotidià Le Figaro sobre algunes de les teles més celebrades del cubisme analític. O dels retalls de diari esquinçats en la sèrie Merz per Kurt Schwitters, replegats dels turbulents carrers de la Berlin d’entreguerres. I encara un cas més proper i determinant: els Papiers-collage de Joan Miró, acceptats per l’artista com un dels instruments principals de la seva rebel·lió contra la pintura, en els anys previs a la guerra civil. En una actitud trasmutada en plena postguerra per un Antoni Tàpies de vint-i-tres anys a La Creu de paper, enganxant obituaris dins el perímetre de la seva primera creu ideada, sota tires de paper higiènic.
El paper com a fúria subversiva, en suma, des del primer noucents, però també en la més estricte contemporaneïtat. En la poètica cartàcia d’Antoni Llena. En les partitures ideàtiques de Joseph Beuys. En promiscuitat arxivística d’Ignasi Aballí. En el còmic mordaç de Francesc Ruiz o en les dues tones de paper de seda emprades per Christo per embolcallar el Reichstag alemany.
És per tot aquest sotabosc artístic d’excepció que celebrem que les galeries de l’AGC s’hagin tornat a organitzar per a vindicar el paper i les moltes tècniques i disciplines que s’hi projecten (el gravat, l’aquarel·la, el dibuix, el còmic...). En temps d’especialització i diàspora, aplaudim la convocatòria d’una exposició coral, eclèctica, que concentri la varietat de disciplines i moments històrics que convoca el paper.  Per molts anys Paper de l’art.
 

 

 

Copyright 2017 - Editorial Llei d'Art