Skip to main content
Jaume Plensa. Foto Inés Baucells  © Plensa Studio Barcelona

EL BOSC INTROSPECTIU DE JAUME PLENSA

Del 9 de març i fins al propvinent 17 de setembre de 2017, el Museu d'art modern i contemporani Saint-Étienne Métropole presenta una esplèndida exposició inèdita de l'artista català composta per diverses de les seves escultures monumentals i una nova sèrie de dibuixos realitzats in situ. Un cop més, i sempre fidel al seu discurs original, Plensa convida a una reflexió al voltant de les múltiples possibilitats que ofereix la pràctica escultòrica, així com sobre les infinites lectures i interpretacions a què convida una creació amb una càrrega enigmàtica i metafòrica tan notable. Lleial a una estètica depurada i molt coherent, desafia l'espectador amb diferents punts de vista que suggereixen una gran pluralitat de connotacions intel·lectuals i d'experiències emocionals. Des d'un discret classicisme, les seves peces monumentals, amb llur aparent immobilitat, exerceixen la noble missió de transmetre el llegat de la seva pròpia existència espiritual encarnada en una forma compacta i pesada que l'artista sap prou bé com alleugerir i convertir –semblaria– en una cosa tan etèria i volàtil com un traç en l'aire, en una mena de transfiguració màgica i ideal. Un coqueteig entre la forma tridimensional i el dibuix, entre el material i l'impalpable, l'irreal, entre el ferri i el fràgil. 
Per a mi –ens explica– el dibuix és una cosa fonamental dins del meu procés escultòric perquè em permet plasmar i materialitzar la idea d'una manera molt ràpida. Els dibuixos semblen projectar-se sobre les parets i recreen una il·lusió espectral que potencia la presència de l'escultura i embolcalla l'espectador. I el cert és que aquests rostres, que dormen aparentment, evoquen aquest territori inexplorat per on transita el viatge al nostre interior. Paradoxalment, no busquen la representació d'allò que és oníric, sinó la desconnexió del món que ens envolta per despertar, per endinsar-se en un estat de consciència, en un nivell superior, molt més elevat.
La mostra desvetlla petits matisos i subtileses al voltant de noves orientacions estètiques que semblen dirigir-se cap a una pràctica artística encara més subtil i poètica, si és possible, buscant –i això no és nou– trencar motlles i fronteres entre el matèric i l'intangible. Comissariada per Lóránd Hegyi, historiador d'art, l'exposició es duu a terme en col·laboració amb la Galerie Lelong.

«Em sedueix poder reconciliar una cosa tan intangible com la llum, el so o la poesia amb la contundència de materials tan palpables com la fusta o el bronze… Provo d'eternitzar la fugacitat del moment».
Jaume Plensa

Sobre Jaume Plensa...

Nascut a Barcelona el 1955, va estudiar a l'Escola Llotja i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Des de 1980, en què va fer la seva primera exposició a Barcelona, ha viscut a cavall entre Berlín, Brussel·les, el Regne Unit, França i els Estats Units. Ha estat professor a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París i ha col·laborat amb l'Escola de l'Institut d'Art de Chicago. Entre la seva col·lecció de guardons, figuren el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques 2013 i el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya 2012. Bibliòfil confés i defensor de l'art gràfic des de sempre, va ser reconegut el 2013 amb el Premi Nacional d'Art Gràfic a la Calcografia Nacional (Madrid). La seva obra està present habitualment a la Galerie Lelong (París i Nova York) o a la Richard Gray Gallery (Chicago i Nova York).
 

 

 

Copyright 2017 - Editorial Llei d'Art