Skip to main content
LOOP 2015. Foto per cortesia de LOOP

EL LOOP I EL CERCLE: Aposta pel contemporani

No ens mou cap política de campanar amb el redactat de la capçalera d’aquest breu text. És cert que la fira d’art LOOP, dedicada al videoart des de la seva primera edició a Barcelona, és la més prestigiosa i única del sector de l’art dedicada a aquest petit fragment de la creativitat humana. 
LOOP Fair va néixer l'any 2003 com la primera i exclusiva fira internacional especialitzada i dedicada exclusivament al videoart, un mitjà que sol tenir un espai de visibilitat reduït a d’altres fires més genèriques. Des d'aquell moment, LOOP ha aconseguit situar Barcelona en el calendari i circuit dels més grans esdeveniments de l'art contemporani, reunint representants de nombroses institucions, col·leccionistes, programadors i altres professionals qui, com Agah Ugur (director Borusan Contemporary, Istanbul) veuen en ella «el punt de trobada d'aquesta indústria» (LOOP Fair 2015).
No té competència possible perquè –com dit– és l’única fira i festival que es realitza en tot el planeta amb aquesta específica dedicació. Per tant, l’especialització que va prevaldre com a criteri fonamental per a obtenir el suport de l’administració local i de la Generalitat de Catalunya fou la que –en definitiva– ha esdevingut la clau de l’èxit d’aquest esdeveniment: artístic, cultural i econòmic. Moltes galeries de Barcelona s’han convertit per osmosi en referents internacionals del videoart. Mencionar-ne alguna sempre és un homenatge a la tasca ben feta de promoció d’artistes locals i d’aterratge de fixatges internacionals, com també i per contra no tenir en compte la multitud de professionals, tots ells importants, que han col·laborat a que la Fira i el Festival sigui un èxit pot considerar-se un greuge. Però com no podem allargar-nos tant només mencionarem a dos dels seus fundadors, que amb el tercer Llucià Homs –aleshores també galerista– han esdevingut mantenidors de l’artefacte i molt sovint difusors de vídeo artistes d’arreu del món: Carlos Durán (Galeria Senda de Barcelona) i Emilio Álvarez (Galeria Els Àngels de Barcelona).
No ha d’estranyar que El Cercle, una entitat de quasi 135 anys, es motivi per una activitat d’avantguarda i minoritària en el món artístic. Les persones que el governen són contemporànies del seu temps i transmeten i els hi afecten les tendències actuals. Una activitat volguda des del primer dia pel President del Cercle i subscrita per qui això escriu. El president del Cercle, Josep Fèlix Bentz, destaca la importància de participar en mostres com el Festival per fer palès el procés de modernització de l’entitat. «Acollir en un edifici més que centenari un festival contemporani com el LOOP és una demostració de renovació i de voluntat d’adaptar-se als nous temps potenciant les disciplines més modernes com el videoart». Qui signa recorda que «portem tres edicions participant amb el LOOP, i ja forma part del nostre ADN, de la nostra consciència de contemporaneïtat». L’existència d’una revista digital és una mostra més d’aquest desig de contemporaneïtat, eix actual de la pròpia entitat.
El Cercle, des de les últimes 3 edicions s’ha fet partícip de la part més cultural de l’esdeveniment, amb l’organització d’una mostra a l’empara del Festival i un acte social (sovint un sopar) dedicat a col·leccionistes, artistes i galeristes, un fòrum obert a tots els professionals del sector, a la sala Quatre Estacions, amb les escultures cantoneres de Luisa Granero Sierra (Primavera), Agustí Ballester Besalduch (Estiu), Enric Galcerà Martí (Tardor) i Lluís Montané Mollfulleda (Hivern), totes del 1967, quan es va decorar l’espai on també ara hi llueix el Marià Fortuny regalat pel Vescomte Güell (Eusebi Güell López, president de l’entitat entre 1946 i 1955). 
La primera col·laboració es va celebrar del 29 de maig al 10 de juny del 2014, quan es va presentar la Colección Bergé al Cercle, provinent de Madrid. La col·lecció va iniciar a formar-se a la fi dels anys vuitanta amb una clara aposta per l'art contemporani internacional. Entre els seus fons, formats per més de 120 obres, compta amb obres d'artistes de primer nivell com Bruce Nauman, Vik Muniz, Gerhard Richter, Cristina Iglesias, Dora García, John Baldessari, Martin Creieu, Allan McCollum, Ghada Amer, Ángela de Creu o Jonathan Borofsky, entre d’altres. En aquesta exposició, la Colección Bergé, en estreta col·laboració amb LOOP Barcelona, va presentar per primera vegada una selecció de les obres de videoart del seu fons, comissariada per Luisa María Pérez Ábalo (conservadora de la col·lecció), dels següents vídeo-artistes: Ibon Aranberri, Roderck Buchannan, Adam Chodzco, Dora García, i John Wood & Paul Harrison.
En la segona col·laboració, molt espectacular, la nostra seu del Palau Pignatelli va acollir del 28 de maig al 6 de juny del 2015 una de les mostres de videoart més importants del tretzè Festival LOOP 2015. L’arquitectura del Cercle va esdevenir protagonista de les obres artístiques del projecte Senses of Place. Les peces exhibides posaven l’accent en el treball simultani del so i la imatge en moviment que s’integraven alhora amb l’espai arquitectònic de l’entitat per aconseguir una creació visual, sonora i artística, única i exclusiva. D’aquesta manera, es va aconsegueix estrenar un nou format en el qual l’arquitectura del Cercle va passar a formar part de la pròpia obra d’art.
Un total de 6 exposicions, 20 projeccions i 1 concert, amb la participació de 20 artistes, formaven la mostra del Festival LOOP 2015 ubicada als espais del Cercle. El pati, la sala d’exposicions i la sala dels Atlants eren els principals emplaçaments de l’entitat on s’hi podien veure exposades les creacions de videoart. Unes obres que es retroalimentaven i formaven un conjunt artístic complet.
El projecte Senses of Place estava comissariat per les artistes Yapci Ramos i Barbara Held, que subratllaren la idoneïtat de l’edifici del Cercle per dur-hi a terme treballs artístics contemporanis. Afirmaven que «el Cercle és un espai especial perquè sap combinar a la perfecció tradició i modernitat, convertint-se així, en un dels referents dins la cultura barcelonina». 
El programa contenia aquesta sèrie d’exposicions: An Inmanence of Nature, exposició col·lectiva amb els artistes Richard Garet, Barbara Held i Yapci Ramos; Winter, instal·lació sonora de Richard Garet; Dark Before Dawn, vídeo de Blake Carrington, so de Soundwalk; Acoustic Imaging Hudson, vídeo de Melissa Clark; Color Tones, instal·lació sonora de Wolfgang Gil i Recollections, vídeo per Seth Cluett. 
També va tenir lloc una actuació d’Aetherart, consistent en un concert al pati de l’edifici. Una obra col·lectiva on es treballava l’acústica arquitectònica de l’espai a través de la instal·lació sonora de l’artista Wolfgang Gil. Un ordinador emetia el contingut sonor en resposta als sons que es produïen en l’espai del pati gòtic. En aquest escenari es va estrenar una peça de Seth Cluett acompanyada d’una projecció de vídeo i una peça per a veu i electrònica del Mestre català de l’art sonor,  J. M. Berenguer.     
La col·laboració en l’edició de l’any passat es va concretar en l’exposició Without pause: dialogues a la Sala Nova, del 26 de maig al 10 de juny del 2016. Presentada per la comissària Imma Prieto, i amb una sèrie d’agents belgues implicats: Contour, Argos, Flanders Arts Institute, Auguste Orts, Jubilee. Fruit de la col·laboració amb aquestes institucions artístiques belgues i de privats neix aquest projecte, amb la voluntat de portar-lo a Bèlgica enguany. Es tractava d’emmirallar pantalles i de fer literatura artística comparada. Cada artista català es presentava davant d’un homòleg flamenc, a partir d’un argument triat per la comissària:  María Ruído / Sarah Vanagt: tema memòria històrica i guerra civil; Lúa Coderch / Ria Pacqee: espai públic, memòries col·lectives; Jordi Cané / Lisa Spilliaert: traspàs de fotografia a vídeo; Jordi Mitjà / Pieter Geenen: recerca d’espais, natura, contrast natura cultura; Patricia Dauder / Elias Henninck: tractament de la imatge, paral·lelisme entre recerca del cos filmat i el propi mitjà i, finalment, Jordi Colomer / Eleni Kamma: construcció de vídeo a partir de films antics. Es completava amb un acte el dia 3 de juny del 2016, amb la violinista Lisa Bause, que va interpretar els vídeos de l’exposició. 
Un planter d’artistes que des del sector català presentava des de joves intèrprets de la vídeo art a consagrades autoritats com María Ruído, Patrícia Dauder i Jordi Colomer. I com a curiositat aquesta mostra es presentava després de 95 anys d’haver organitzat el Cercle una exposició d’artistes belgues, comissionada pel Govern de l’Estat belga el 1921. D’aquesta manera i com si d’un veritable «loop» es tractés tornem a la fi de l’anterior crònica.█
 

 

 

Copyright 2017 - Editorial Llei d'Art