Skip to main content
Jordi Casassas. © Llei d'Art

L'ATENEU BARCELONÈS: Conciliació entre tradició i modernitat

L'Ateneu Barcelonès és una associació que acompanya i dona suport, des de fa més de cent cinquanta anys, a la societat i a la cultura catalanes amb la voluntat de ser un dels principals centres de debat intel·lectual. Els seus objectius principals són promoure l'autoformació cultural ciutadana, impulsar un diàleg obert, transversal i constructiu amb la societat civil i ser un centre de difusió de debats d'àmbit nacional i un nucli de creació a fi i efecte de promoure l'activitat intel·lectual col·lectiva.
La seva seu, al Palau Savassona, és un formiguer d'activitat gràcies a una sòlida oferta cultural, intensa i variada, i oberta a tota la ciutadania. Es tracta d'un edifici neoclàssic, originalment residencial, projectat pel mateix baró de Savassona, Josep Francesc Ferrer de Llupià, el 1796. El 1906 va ser àmpliament reformat per Josep Font i Gumà i Josep M. Jujol i Gibert per habilitar-lo com a seu de l'Ateneu, i posteriorment, el 1968, l'edifici va ser modernitzat segons un projecte de Joan Bassegoda i Nonell, al mateix temps que Adolf Florensa dignificava la façana que donava a la plaça Vila de Madrid. Reformat de nou el 2008, de l'edifici original, se'n conserven alguns dels espais més emblemàtics, com ara la façana principal, amb el portal d'entrada de carruatges, una escala oberta que dona al pati d'accés, el jardí romàntic interior i les pintures dels sostres de la biblioteca, realitzades per Francesc Pla, El Vigatà. L'Ateneu també compta amb una de les biblioteques civils i privades més importants de Catalunya, amb una de les col·leccions bibliogràfiques més valuoses del país. Està formada per 250.000 documents, 1.800 títols de revistes, 20 incunables, 50 títols de manuscrits i prop de 3.000 obres de llibre antic. El 40% del seu fons no es pot trobar en cap altra biblioteca. La sala original és un espai modernista caracteritzat per la intervenció arquitectònica i decorativa de Josep M. Jujol. És també un modern centre d'estudi i recerca.
Compta, a més, amb l'Escola d'Escriptura, un centre de formació que fomenta l'ensenyament de les arts i l'ofici de la paraula. L'Ateneu és, sobretot, un espai privilegiat per participar activament en la vida ciutadana, un altaveu plural, lliure i democràtic de la societat civil al servei de la cultura i del país. Com a punt de trobada, la institució ofereix el seu encantador jardí romàntic interior, poblat d'altíssimes palmeres i amb un petit estany enmig del qual raja una font, on tenen lloc habitualment tota mena d'actes culturals, des de concerts a presentacions de llibres o projeccions de cinema.


Entrevistem Jordi Casassas Ymbert (Barcelona, 1948), President del Ateneu Barcelonès, Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (1990), Director del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (1991), Director de la revista Cercles. Revista d’Història Cultural (1998) i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (2012)

Quins aspectes considera que són els més destacables dins d'una associació com ara l'Ateneu Barcelonès? 
L'Ateneu és actualment una entitat amb un gran pes específic, no únicament a Catalunya, sinó a tota Espanya. S'orienta i coordina obeint a una gran professionalització, i forma part del teixit associatiu català. La seva voluntat d'evolució li ha permès no ancorar-se en el passat i adaptar-se a la vida moderna.
Han estat al capdavant de l'entitat homes de lletres, periodistes, polítics, advocats, enginyers i poetes rellevants. Tots ells han maldat per l'enaltiment de la cultura. No obstant això, hi ha qui creu que una institució d'aquest prestigi, amb un objecte tan noble i meritori no hauria de polititzar-se mai. Quina és la posició actual de l'Ateneu sobre aquest tema? Hi ha discrepàncies?
L'Ateneu no s'identifica amb cap tipus d'ideologia, per bé que manté una presència molt activa dins del procés de canvi que està vivint el nostre país perquè, pel seu llegat històric, té una gran responsabilitat i, per descomptat, un compromís amb el pacte nacional pel dret a decidir. Crec que una entitat amb el pes de l'Ateneu no s'ha de mantenir mai al marge del que s'esdevé al nostre país.
Al seu moment, el llavors president, Valentí Almirall, defensava el dret de les persones a parlar i escriure en la llengua que millor s'expressessin, argumentant que el fet d'imposar una llengua és un pecat contra la natura. Com aconsegueix respectar l'Ateneu la pluralitat d'un país democràtic tan dividit ideològicament i on coexisteixen religions, idiomes o races tan diferents?
L'Ateneu és una entitat catalana definida estatutàriament. La nostra llengua oficial és el català, però la gent s'expressa amb total llibertat. Mai no hi ha hagut cap mena de discriminació. Catalunya ha estat històricament una terra de pas, un al·luvió. Des dels ibers, estem acostumats a la barreja i, per tant, aquí, per ser racista, cal fer un esforç enorme o ser un estúpid integral. És precisament d'aquesta barreja històrica d'on neix la riquesa del país.
Entre l'Ateneu i el Reial Cercle Artístic existeixen molts objectius comuns. Són entitats molt representatives, totes dues, de la societat civil barcelonina… Quina mena de vincles existeixen entre ambdues associacions?
Hi ha un conveni de col·laboració i una simpatia i cordialitat entre presidents i, per tant, entre entitats. Coincidim en plataformes i compartim informació.
Creu que l'elitisme de què l'opinió pública titlla freqüentment a totes dues està justificat?
L'Ateneu és una entitat privada que, per bé que amb finalitat pública i amb una gran projecció en la difusió cultural col·lectiva, té una vida interna que, aquesta sí, està destinada als socis exclusivament. Gran part de les activitats que organitzem estan obertes a qualsevol que desitgi participar-hi. Naturalment, necessitem la quota del soci per mantenir-nos, que, tot i no ser gaire elevada, és essencial. Els nostres socis són un calidoscopi de la societat: des del pensionista que paga amb esforç la seva mensualitat al gran empresari. El qualificatiu d'elitista no és més que un clixé.
Actualment, de fet, el Reial Cercle està experimentant grans canvis pel que fa a externalització, digitalitzant continguts, professionalitzant-se, internacionalitzant-se i creant també la seva pròpia escola d'artistes. Quins són els principals objectius de l'Ateneu de cara als pròxims anys?
Tenim diversos projectes en curs, com ara Horitzó 2020, un ambiciós programa que pretén mantenir i incrementar l'activitat cultural i la projecció exterior. Recentment hem establert un conveni amb l'Ateneo de Madrid, amb el president del qual, César Navarro, mantenim una relació esplèndida. Hem de continuar modernitzant la gestió del dia a dia de la casa. Com a exemple, li diré que totes les candidatures tenen per objectiu la implementació del vot electrònic. Així mateix, pretenem complementar la difusió cultural amb l'elaboració de continguts, i, en aquest aspecte, haig de dir que comptem amb diverses iniciatives, com ara la creació d'una Aula Barcelona per crear continguts relatius a la dinàmica de la mateixa ciutat i la seva relació amb el món acadèmic o consolidar el premi a tesis doctorals que fa temps que atorguem, etc. Preocupa molt l'aspecte de la biblioteca perquè, encara que el seu creixement és controlat, estem arribant al límit de la seva capacitat, la qual cosa ens obliga a haver de repensar els espais, inclosos els de l'escola d'escriptura.

Les arts plàstiques es valen d'un llenguatge universal que no necessita traduccions. El llenguatge escrit, tanmateix, s'enfronta a una major complexitat de cara a la seva internacionalització. L'Escola d'Escriptura és, ara com ara, un referent magnífic que demostra la importància de la formació acadèmica i la seva acceptació per part del ciutadà. És exportable, aquest model, o el seu àmbit d'actuació hauria de quedar restringit a un context sociocultural concret?

Confio que la història, l'encant i l'especificitat d'una institució continuï essent el seu millor signe identitari. Crec que el futur s'ha d'encaminar combinant continguts democràtics, universalització, localització, per aconseguir una presència al món global a partir d'una identitat particular forta. Tot això des del respecte i la promoció de la diversitat. Penso que, en aquest sentit, hem de cuidar molt aquest ecosistema perquè no s'espatlli.

 

 

Copyright 2017 - Editorial Llei d'Art