Skip to main content
Detall façana del Palau Pignatelli. Foto Carles Balsells. © RCAB.

Patrimoni: PALAU PIGNATELLI

 

L'edifici que ocupa actualment el RCAB és el resultat de la unió de dues cases senyorials diferents: l'antiga Casa Bassols, la façana de la qual donava al carrer de Cucurulla, i a la casa-palau Pignatelli, amb accés directe al seu pati de carruatges des del carrer dels Arcs, que als seus orígens no era més que un carreró estret de típic traçat medieval i que devia el seu nom al fet que passava per allà precisament l'antic aqüeducte, la major part dels arcs del qual es van aprofitar en la construcció de part de les primeres cases aixecades un cop enderrocat. 

El projecte d'ampliació del carrer dels Arcs ja estava previst des de l'any 1927, i la intenció era eixamplar els accessos i les vistes panoràmiques a la plaça Nova i la catedral, però no va ser fins a mitjan segle XIX que es va ordenar definitivament l'alineament de totes les cases, fent-les recular dos metres i mig, moment que es va aprofitar per enderrocar completament la façana del palau sobre la base d'allò que es coneix com a «tipologia de casa catalana». Entre ambdues edificacions es va construir uns pòrtics moderns que van venir a substituir el casal barroc que connectava tots dos carrers. 

Potser el més remarcable de tot el conjunt és la façana de la Casa Bassols, els orígens de la qual es remunten al segle XVI, amb la seva planta noble proveïda de balconades i finestrals originalment coronats amb guardapols mixtilinis, de manera que les obertures del pis principal lluïen polseres gòtiques, mentre que sota hi apareixen relleus renaixentistes. 

La segona de les edificacions, la casa-palau Pignatelli, va ser sotmesa a un important procés de restauració entre el 1959 i el 1965. Es va intentar aprofitar les restes d'una antiga façana gòtica per al nou frontis, que havia d'obeir a les recents normatives urbanístiques d'alineació del carrer. 
Així, doncs, la base del Palau Pignatelli és un casal gòtic, cosa que demostren els seus finestrals, que daten del segle XV i que es van trobar el 1960 durant les primeres actuacions en el procés de reforma un cop adquirit pel Reial Cercle Artístic. Hi ha documents d'historiadors del segle XIX que descriuen l'existència d'una capella a la planta baixa de la casa, que actualment ha quedat totalment restaurada, de tal manera que deixa a la vista les seves arcades i la resta d'elements medievals que s'ha aconseguit conservar.

En enderrocar la deteriorada façana del casalot barroc original, a la confluència del carrer dels Arcs amb el Portal de l'Àngel, van aparèixer innombrables peces de pedra procedents d'antigues edificacions dels segles XV, XVI, XVII i XVIII, que es van conservar perquè formessin part del nou projecte. També es van incorporar materials procedents d'altres edificis gòtics similars que havien quedat derruïts i que van ser facilitats per l'Ajuntament de Barcelona. 

Entre troballes diverses, es van descobrir les restes òssies del que devia ser probablement el gos guardià del palau. L'artista Lluís Montané Mollfulleda en va realitzar una escultura commemorativa magnífica, que actualment custodia l'accés principal a l'interior de l'edifici, al peu de l'escalinata, al pati de carruatges. Una altra de les valuoses descobertes va ser l'anomenat Saló dels Atlants, amagat rere falsos murs, el qual va permetre confirmar l'antiguitat de l'edifici, del tombant del segle XIV al XV.


Bibliografia:

Balaguer, V., 1865, Las calles de Barcelona. Ed. S. Manero, Barcelona.
Cócola Gant, A., 2010, El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca. Universitat de Barcelona. 

Marín Silvestre, I., 2009, El Cercle Artístic. 50 anys al Palau Pignatelli i a la Casa Bassols, Butlletí del Reial Cercle Artístic, Èp. III, pàgs. 4-7.