Skip to main content
Foto Jacques Léonard

JACQUES LÉONARD | JOAN LLOPART

Mª ISABEL MARÍN

La Barcelona gitana de Jacques Léonard

Fill d'un tractant de cavalls d'origen gitano i d'una cosidora parisenca, Jacques Léonard (París, 1909 – L'Escala, Alt Empordà, 1994) tenia 43 anys quan es va instal·lar de manera definitiva a Barcelona per dedicar-se professionalment a la fotografia i al cinema. A la Ciutat Comtal es va enamorar de Rosario Amaya, una gitana que feia aleshores de model d'artistes i amb qui es va casar. Protagonista d'una història a contracorrent, va saber adaptar-se a la vida a les barraques i a la vida gitana ambulant de la Barcelona de la postguerra, va col·laborar amb diferents mitjans periodístics i va treballar la fotografia publicitària com a mitjà de subsistència principal. La seva personalitat enigmàtica, el seu caràcter reservat i la seva peculiar visió, carregada de romanticisme, van conformar una llegenda interessant entorn de la seva persona i una crònica històrica interessant, extraordinàriament documentada des del punt de vista gràfic, sobre la temàtica gitana.

 

El llegat d'aquest artista meravellós és tota una exaltació i una evocació triomfal de la figura de la dona gitana, com a reines de casa seva i com a autèntiques matriarques d'una raça −encara desconeguda per a molts– en uns temps difícils i plens de penúries que vessen descarnats per les vores de les seves fotografies, veritables retaules vivents. La seva obra, en aquest cas dirigida a la dona, és tota una litúrgia incommensurable i plena de vida, de passió, de dolor i d’amor, que, gràcies al seu net Yago i als seus fills Santi i Àlex, tenim la sort de poder admirar i gaudir-ne en aquesta exposició única. Aquest document testimonial escrit i fotogràfic de la seva vida i del seu temps a través de la mirada de la dona traspassarà el cor de l'espectador i li provocarà un univers de bellesa hiperrealista, que, de vegades, submergeix en la hilaritat més infantil i innocent i, d'altres, en el drama més cruel i despietat... Aquest alquimista de l'objectiu té el do de col·locar el mateix espectador a l'escena, formant part d'un tot i fent viure cada imatge a través dels seus ulls.
Jacques va fotografiar com ningú la vida i la manera de sentir d'una època, en què la importància de la dona era vital per al funcionament de la mateixa comunitat gitana. Elles són les reines errants del firmament, les mares lleones i protectores de les seves coves, la bella sensualitat dels seus somnis, les germanes amoroses i les ancianes amb les seves corones blanques de saviesa com madones divines. 

Antonio Canales
 

El 2009, els 18.000 negatius que Léonard conservava al seu traster –i que van descobrir el seus fills després de la seva mort– van entrar a formar part de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i, gràcies a això, es va revelar al món una narració insòlita i fascinant sobre la comunitat gitana de les barraques de Montjuïc, una valuosa contribució a la memòria històrica i social de la Barcelona dels anys 50 i 60.

ROMÍS (‘dones’, en llengua romaní) reflecteix, en paraules del mateix Léonard, «la lenta agonia dels antics senyors de la carretera» i és el títol de l'exposició fotogràfica entorn de la dona gitana, que, amb més de 70 obres de l'artista, el RCAB va exposar de l'octubre al novembre de 2019. 



El fons JOAN LLOPART al Cercle Artístic

Joan Llopart i Tresserres (Calaf, 1858 - Barcelona, 1937)
 

Exposició JOAN LLOPART
Exposició del fons Joan Llopart

 

Humorista gràfic i il·lustrador. Pintor, dibuixant i aquarel·lista format a l'escola de la Llotja de Barcelona. Va ser professor de l'Escola d'Arts i Oficis del Poble Nou, president del Reial Cercle Artístic de Barcelona i membre de la junta del Centre d'Aquarel·listes. Com a caricaturista, el seu estil segueix les directrius de l'escola finisecular de la caricatura francesa, amb personatges capgrossos ben treballats, demostrant en tot moment el seu gran ofici i talent. Va col·laborar a gairebé tots els setmanaris i revistes humorístiques editats a Barcelona a finals del segle XIX, com La Honorata, La Tramontana, La Cotorra, La Campana de la Unió, La Tomasa, La Papallona, Lo Niu Guerrer i, per descomptat, a La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa, signant habitualment amb el pseudònim «Neula». Amb un humor més costumista que no pas polític i amb dibuixos satírics atrevits i punyents, on també hi destaca la seva vessant retratista de personalitats del món de l’art, la música o el teatre; ben diferents dels que veiem als seus apunts, aquarel·les, olis, il·lustracions de llibres i orles, on l’artista es va adaptar a tot tipus de temàtiques i encàrrecs. Altres dibuixos conservats tenen un caire més personal, més íntim. La seva faceta artística més coneguda és la de dibuixant humorístic. 

Llopart va estar molt vinculat al Cercle durant els anys de creació de l’entitat; dades bibliogràfiques i de l’arxiu indiquen que va ser el primer o segon president de l’associació fundada el 1881. L'exposició dedicada al dibuixant i pintor Joan Llopart (1859-1937) que el RCAB va celebrar a finals de 2019 va ser comissariada per Mª Isabel Marín Silvestre, historiadora de l'art i responsable d'arxius i patrimoni al Reial Cercle Artístic de Barcelona.

El Cercle va celebrar aquesta primera exposició monogràfica dedicada a Llopart amb motiu del recent dipòsit que les seves besnétes —Glòria i Cèlia— i les hereves de l’antiga sòcia i pintora Maria Jesús de Sola Juste han cedit a la entitat. El fons és copiós i molt variat. Dibuixos,  aquarel·les, pintures a l’oli, obres dedicades d’altres artistes, fons documental i hemeroteca —gran part amb il·lustracions d’ell mateix—, les seves obres literàries i el seu cavallet.