Skip to main content
DURERO: Mestre del Renaixement. RCAB.

DURERO: Mestre del Renaixement

HELENA ALONSO & J. FÈLIX BENTZ

 

Fundat a la ciutat de Barcelona l'any 1881, el Reial Cercle Artístic té com objectiu la promoció de tot tipus de manifestacions artístiques i culturals. L'Entitat ha mantingut sempre un protagonisme destacat en la vida artística i social barcelonina, especialmente entre els últims anys del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, moment en el que s'organitzaven actes socials, balls i festes populars entre les quals hi destaquen els balls al gran saló de la Llotja i del Gran Teatre del Liceu. 

A dos anys de complir 140 anys d'història, la Institució es presenta amb una estabilitat encomiable i amb un ferm projecte de futur en el qual hi prevalen les seves arrels de promoure, estimular i recolzar activitats relacionades amb el món de l'art i de la cultura en totes les seves disciplines, en una clara aposta per convertir-se en un referent cultural internacional.

Per aquest motiu hem presentat, conjuntament amb la Catedral de Barcelona i el Museu Diocesà de la Pia Almoina, la magnífica exposició Durero, Mestre del Renaixement, coincidint amb la commemoració en aquest 2019 de la celebració del XIX Capítol del Toisó d'Or convocat per Carles V, a més dels també 500 anys de la mort de l'emperador Maximiliá, del qual es van celebrar les seves exéquies a la mateixa Catedral de Barcelona. Durero, Mestre del Renaixement pot ser considerada, sens dubte, una de les exposicions més importants que ha organitzat i presentat el Reial Cercle Artístic de Barcelona en la seva dilatada història.


Fa exactament 500 anys les relacions entre els territoris que conformen l'actual Alemanya i Barcelona gaudien d'un dels moments més significatius de tota la seva història. 

En aquest àmbit de política i diplomàcia internacional, Alberto Durero es manifesta com l'artista més important del Renaixement alemany. És protagonista clau per la seva innovació en el camp del gravat, una disciplina d'extraordinària difusió.

Durero, Mestre del Renaixement ofereix 70 obres d'aquest artista en una mostra que posseeix en si un caràcter històric, doncs per primera vegada es realitza una exposició simultàniament en les tres seus institucionals que conformen la plaça de la Catedral de Barcelona pel que en aquesta ocasió, continent i contingut estan íntimament relacionats. La relleváncia històrica de Maximilià I i després de Carles V en la pròpia obra de Durero, junt amb la importància de les ciutats imperials de Nuremberg i Augsburg i dels seus banquers en el desenvolupament dels esdeveniments europeus que competeixen al descobriment del Nou Món, serveixen de vehicle per transmetre l'important paper de la ciutat de Barcelona en aquest moment.

Per comprendre la capacitat creativa de Durero hem de prendre en consideració, com diu Panofsky en el seu llibre sobre l'artista, la mentalitat germànica: tot aquell que pretén construir alguna cosa s'obstina en utilitzar un patró nou, mai vist fins llavors. Els millors gravadors del segle XV no són els pintors, sinó els orfebres, els qui saben aplicar la seva tècnica a la impressió sobre paper i Durero és un excel·lent pintor, fill d'un orfebre d'origen hongarès, amb qui aprèn aquesta tècnica durant la seva infantesa.

La influència de Durero en els artistes coetanis i posteriors és inqüestionable. A Barcelona, al costat del cor de la Catedral, es troba un Sant Sopar a la Capella de Sant Ignasi, basat en un gravat de Durero. Més recent és un dels exemples més bells d'aquesta influència a la Sagrada Familia. A la Façana de la Passió, Subirachs al·ludeix al gravat Malenconia. Inclou un quadrat màgic a la paret, al costat de l'escena del petó de la traïció de Judes i a les portes de bronze incorpora el poliedre i l'esfera i afegeix la paraula «Melencolia», tal com Durero escriu en el que és potser el seu més famós gravat.