Skip to main content
Institut Barcelonès d'Art. Foto Antoni Serés

PANORAMA D'ART: Desenvolupament del curs

És un gran orgull per a l'entitat del Reial Cercle Artístic – Institut Barcelonès d'Art (RCA-IBA) anunciar la imminent obertura d'un nou espai per a l'IBA a la mateixa seu del Cercle, al palau Pignatelli. L'èxit aconseguit a l'espai original, al número 117 del carrer de Casanova, i la conseqüent ocupació per part dels alumnes ha requerit més oferta d'espai i de mitjans. Tot està a punt per poder gaudir de la tasca docent i investigadora de l'IBA a la seu central. Hem de felicitar-nos-en!
Els propers crèdits/capítols que presentem són els que segueixen els ja publicats al número anterior de la present revista, al qual remetem per a una millor comprensió. El curs Panorama d'Art de l'Institut Barcelonès d'Art continua desenvolupant el seu programa a través de la història de la humanitat amb el Romànic, el Gòtic i el Renaixement.

ROMÀNIC

Contemplarem aquest període des de la conversió de l'emperador romà Constantí –fill de Santa Helena–, el 314 d.C, fins a la pèrdua de Jerusalem a mans de Saladí, l'any 1187 d.C. La cristianització de l'Imperi Romà per voluntat del seu mandatari va donar lloc a un gir copernicà en el pensament humà. La llei de l'AMOR promulgada per Jesús va imperar davant la implacable llei romana. Una nova era començava per a la humanitat, així com per a l'estètica que en resultaria.
El pensament més pur del cristianisme inicial es basava en l'únic comandament del Mestre: «Estima el proïsme com a tu mateix». Evidentment, es va adaptar al sistema legislatiu previ, encara que amb la consigna clara del poder de l'amor. L'estètica difusora del missatge va ser meravellosament interpretada pels artistes/artesans del moment arreu del món romà i a una velocitat inusitada. La reconeguda estètica dels missatges cristians a l'època romana fou concebuda com un còmic per tal de poder ser interpretada millor. Perspectiva jeràrquica amb mides diferents segons la importància divina. Colors cridaners de pigments heretats de l'època clàssica i escenes de benedicció, compassió i amor i molts passatges de la vida de Jesús.
Al marge del conegut estil arquitectònic de la part de la història que ens ocupa, hem de valorar l'èxit d'un estil artístic com a mètode divulgatiu d'un pensament nou. Propaganda semblant a la dels dibuixos animats actuals, com ara el manga, entre altres. El poder de l'art es va posar en marxa i el destinatari no calia que fos culte ni que estigués alfabetitzat. Al començament, les tècniques van ser semblants a les romanes, amb mosaics de tessel·les vistoses que donaven la majestuositat que es pot observar a la catedral de l'Assumpció, a Torcello, a prop de Venècia, o a la mateixa catedral de Sant Marc de la capital del Vènet. Després va ser la pintura mural la que es va instaurar a totes les esglésies, basíliques, monestirs, convents i catedrals que, per doctrina, havien de visitar els religiosos a diari i els ciutadans tots els diumenges i, així, aconseguir establir la moral cristiana davant de la llei romana.
Vuit segles d'evolució d'un estil artístic i d'una missió concreta. Tot un èxit!

GÒTIC

L'extrema confiança en la providència de Déu es va anar esvaint amb les epidèmies, la fam i les guerres que van anar assotant la humanitat al llarg de l'època romànica. El fet històric que nosaltres tindrem en compte com un canvi de paradigma és el fracàs obtingut per la croada que va perdre la ciutat de santa de Jerusalem el 1187. Els musulmans van ser beneïts pel seu Al·là i el món cristià va començar a dubtar del poder del nostre Déu. Un punt d'inflexió molt delicat per al poder que havia adquirit l'Església i les monarquies del moment. Van decidir establir el temor de Déu com a element controlador de la revolució que s'estava gruant davant la desafecció a la doctrina de l'Església, i la seva repressió a través de la Inquisició. Aquest fet, juntament amb d'altres que obviem, va tenir com a conseqüència un altre canvi estètic considerable.
L'arquitectura es va elevar amb el desenvolupament dels coneixements dels mestres constructors a la recerca de la llum divina, i els murals, retaules, frisos, escultures i llenços s'enfosquien amb la representació dels mals que els fidels s'atraurien si no eren lleials a la cúria. Una època de persecució i extermini de tot allò que no agradava al poder. Por i desolació, desconfiança i repressió, tortura i mort van ser la vergonya de les autoritats d'aquesta època que va durar fins a la il·luminació del Renaixement, cap al 1500 d.C.
Al començament, l'estil era semblant, tot i que amb missatges diferents. La llei de l'Amor va quedar relegada per la llei del Temor. La representació de l'infern i de les seves conseqüències de patiment a la vida següent omplia els espais que abans eren d'esperança. Giotto, al tombant dels segles XIII i XIV, va ser el primer autor que, amb nom propi, va representar allò místic, humà i mític com a precursor del canvi estètic substancial de la fi d'una època i el començament d'una altra. El teocentrisme perd força a favor de l'antropocentrisme, que, després, culminarà en el barroc. Ja al Quattrocento, considerat per alguns com els primer Renaixement, es va introduir la perspectiva, i les escenes buscaven un realisme de passatges crístics, records mítics, retrats de personatges i escenes mundans. Mestres com Donatello, Lorenzo Ghiberti, Masaccio, Fra Angelico, Sandro Botticelli, Piero della Francesca, Paolo Uccello, Filippo Lippi, Andrea Mantegna, Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti, amb la seva picada d'ull al món clàssic, van ser els predecessors dels grans autors del Renaixement.

RENAIXEMENT

Període inicial de l'Era Moderna, que acabaria amb la Revolució Francesa. Els fets transcendents de la caiguda de Constantinoble, els nous postulats de la ciència, l'invent de la impremta i el descobriment d'Amèrica van donar lloc al que anomenem la primera modernitat. Un nou punt de vista sobre la relació de l'home amb l'home, amb la natura i amb Déu. L'home com a centre del TOT i dubtes sobre allò establert. La mirada al món clàssic continua amb el desenvolupament de l'estètica dels mestres del Quattrocento. El concepte de bellesa es recupera amb la simetria, la proporció i l'harmonia clàssiques. Noves interpretacions de la mitologia com a model per reexplicar el món. Una autèntica revolució cap a un abisme paral·lel a la doctrina de l'Església, que es debilitarà fins a proclamar-se la reforma de Luter. Una successió d'esdeveniments que canviaran la manera de veure el món.
Els tres grans mestres florentins seran els responsables de la representació del canvi. Miquel Àngel, Rafael i Leonardo da Vinci ens van mostrar la nova estètica. El dubte va ser el motor del progrés i, amb aquest, l'elaboració de noves preguntes que requerien esforços per continuar el procés de modernització del món mediterrani. Després, Alemanya (Dürer), Espanya (Joan de Joanes, El Greco), França i els Països Baixos (Jan van Eyck) seguiran el deixant dels italians i estendran la realitat del canvi arreu d'Europa.
Època vibrant i plena d'esdeveniments que van inundar la creació a tots els nivells i en totes les disciplines. En les arts plàstiques es va obrir un sens fi d'oportunitats conceptuals i tècniques dignes d'una revolució cultural i artística. Una altra conquesta!