Skip to main content
Montserrat Caballé i Òpera Jove de Catalunya 2017 al Cercle. Foto Cinti Benítez. © Òpera Jove de Catalunya

In Memoriam: MONTSERRAT CABALLÉ

El Cercle rendeix tribut a una de les grans veus líriques del segle XX


La soprano Montserrat Caballé i Folch, una de les grans veus líriques del segle XX, retirada ja dels escenaris des de feia anys, es va morir el 6 d'octubre de 2018. El Reial Cercle li dedica les pàgines centrals d'aquest número en homenatge a la seva excel·lència, tant artística com personal. Sòcia emèrita des de 1997, el Cercle li va fer lliurament en 2017 de la seva màxima distinció –la Medalla d'Or– com a reconeixement a la seva trajectòria i als seus grans mèrits artístics.


L'artista, mestressa d'una veu prodigiosa, i a qui no se li resistia cap personatge, va dur una vida marcada per una gran humanitat i senzillesa. Emotiva i propera, ha protagonitzat algunes de les escenes més commovedores, que ara ja han passat al record, com el seu rostre cobert de llàgrimes mentre cantava entre les ruïnes de l'incendi devastador que el 1994 va reduir a cendres un dels seus escenaris de capçalera, absolutament icònic per a la diva: el Gran Teatre del Liceu, en el projecte de reconstrucció del qual es va implicar de manera molt personal. Un teatre que sempre ha tingut una deferència especial per la cantat, dedicant-li homenatges i atencions, com la gala celebrada el 2012, digne tribut al cinquantè aniversari del seu debut al seu escenari emblemàtic. I no és d'estranyar, perquè la fama internacional de la diva va atreure molts altres grans cantants al coliseu líric, per tal de cantar al seu costat, i això va permetre al Liceu ser escenari de les millorsveus del món.

Va néixer un 12 d'abril de 1933 al carismàtic barri barceloní de Gràcia, al si d'una família modesta que es va esforçar per permetre-li accedir a una bona formació musical, becada pel Conservatori Superior de Música del Liceu. Al cap d'uns anys durant els quals va cantar per a les òperes de Basilea, Viena i Bremen, consolidant-se la seva carrera i creixent el seu prestigi, va debutar al Teatre del Liceu de Barcelona l'any 1962. A partir d'aleshores, el seu talent no va fer sinó obrir-li portes una darrere l'altra, amb la qual cosa es va projectar mundialment, sobretot arran d'una interpretació de Lucrècia Borja magistral al Carnegie Hall de Nova York, ovacionada pel públic durant gairebé vint minuts, i sobre la qual el diari The New York Times va publicar una crítica magnífica, destacant de manera especial la qualitat extraordinària de la seva veu, potent, nítida i tornassolada.

Especialment coneguda va ser una de les seves famosíssimes incursions en el món de la música pop, en el duo magnífic amb el cantant líder de Queen, el malaguanyat Freddie Mercury, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 a la ciutat de Barcelona. Malgrat que el cantant britànic va traspassar abans de la inauguració i no va poder ser, per tant, present a l'escenari, tal com era el seu desig, el tema –himne oficial de l'esdeveniment– que ja feia uns quants anys que s'havia estat promocionant i que va ser defensat per Josep Carreras a la festa inaugural dels Jocs, es va convertir en mític, atès que la lletra reflectia una història d'admiració i amistat a partir de l'any 1983, quan el cantant britànic va tenir l'oportunitat d'escoltar-la cantar en directe a la Royal Opera House de Londres. Mercury va compondre Barcelona, una peça que, interpretada conjuntament per primera vegada el 1987, va ser estrenada oficialment el 1988, durant la celebració del festival La Nit de Barcelona, organitzat amb motiu de l'arribada de la bandera olímpica de Seül. Va ser una actuació espectacular, i també l'últim cop que actuaria en directe Freddie Mercury, que moriria tres anys després. L'himne dels Jocs de 1992 va ser un gran èxit mundial. Casada el 1964 amb el tenor aragonès Bernabé Martí Remacha, va tenir dos fills, un dels quals, la soprano Montserrat Martí, amb qui va compartir escenari durant els darrers anys i amb qui va protagonitzar la seva última actuació, a l'agost de 2014, al Festival de Música de Cambrils. 

El 2017, el Reial Cercle Artístic de Barcelona li va atorgar la seva màxima distinció, la Medalla d'Or, com a reconeixement als mèrits artístics aconseguits al llarg de més de cinquanta anys de carrera musical farcits de premis i homenatges. Tenia aleshores 84 anys i ja havia estat designada sòcia de mèrit de la institució el 1971, per la seva trajectòria i repercussió com a cantant lírica. Durant l'acte de lliurament, el president de l'entitat, Josep Fèlix Bentz, va dedicar unes paraules emotives a la Caballé, ressaltant-ne el valor com a artista i com a persona. L'acte va tenir lloc en el marc de la primera edició dels Premis Òpera Jove de Catalunya, uns premis que, en la seva segona edició, celebrada a l'abril de 2018, també van tenir per escenari el Saló dels Atlants del RCAB i durant els quals la institució va lliurar la seva Medalla d'Or al tenor Josep Carreras. Fins als vuitanta anys va continuar recorrent els millors escenaris malgrat el seu malmès estat de salut. La seva veu irisada va aguantar el tipus fins al crepuscle de la seva vida.
 

 

 

 

 

Copyright 2017 - Editorial Llei d'Art