Skip to main content
Exposició «El gabinet de les meravelles». Sala Güell, Palau Pignatelli. Foto Antonia Jiménez. RCAB

EL GABINET DE LES MERAVELLES

MANUEL MOLEIRO

Amb la conferència inaugural «Grans il·luminadors en temps del gòtic. De Barcelona al context europeu», a càrrec de Rosa Alcoy - Catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, la mostra –a la sala Güell del Palau Pignatelli–, va fer un recorregut per vuit segles d'història a través de les obres mestres de les millors biblioteques del món en una mostra que és el resultat d'una laboriosa tasca de conservació i estudi de les grans joies bibliogràfiques  desenvolupada per M. Moleiro durant més de 25 anys. 
 


Un recorregut per vuit segles d'història a través de les obres mestres de les millors biblioteques del món, s'han vist reunides en el marc incomparable del Reial Cercle Artístic de Barcelona, el Palau Pignatelli.

Un passeig a través dels més bells tresors bibliogràfics imaginables, clons de manuscrits i còdexs que mai no podran abandonar les vitrines de les celebèrrimes institucions que els conserven:  British Library, Biblioteca Nacional de Rússia, Metropolitan Museum of Art, Morgan Library & Museum, Bibliothèque nationale de France, Arquivo Nacional da Torre do Tombo, etc. 

Aquesta exposició, que es podria considerar el gabinet de les meravelles més exquisit de tots els temps, reunia una trentena d'obres que abasten totes les àrees del coneixement que sempre han inquietat l'ésser humà: la medicina, l'alquímia, la botànica, la cartografia –la «ciència dels prínceps»–, la religió i l'espiritualitat, la música, la cinegètica, la sexologia, etc. 

Entre els còdexs exposats vinculats amb Catalunya destaquen particularment, per la seva excepcionalitat, els realitzats a Barcelona, amb dues obres mestres de Ferrer Bassa, el pintor més important de l'italianisme català –anomenat el «Giotto català»–, confeccionades per encàrrec de Pere el Cerimoniós: el Saltiri Anglo-Català i el Llibre d’Hores de Maria de Navarra

El Saltiri Anglo-Català, magistralment pintat en dues èpoques diferents, Canterbury, c. 1200, i Barcelona, c. 1340, combina dos estils artístics en un mateix còdex: el gòtic lineal anglès i el gòtic italianitzant. Aquesta condició singular li confereix un caràcter exclusiu, únic, dins el marc de la història de l'art. Vist des de Catalunya és, a més, la més sofisticada i àmplia expressió de l'art de Ferrer Bassa i una de les primeres mostres de la internacionalització de la cultura catalana. 

D'altra banda, el bellíssim i sumptuós Llibre d’Hores de Maria de Navarra és el primer llibre d'hores pintat a la Península Ibèrica, i corona, juntament amb el Saltiri, un dels moments més excepcionals de la pintura europea.

Lamentablement, cap d'aquestes joies es conserven avui dia a Barcelona. Els seus originals es custodien actualment a la Bibliothèque nationale de France, a París, i a la Biblioteca Nazionale Marciana, a Venècia. Així doncs, El gabinet de les meravelles torna a la ciutat, més de sis segles després de la seva partença, dues obres paradigmàtiques de la nostra cultura. 

També cal destacar, entre les obres relacionades amb Catalunya, el Beatus de Girona, pintat l'any 975 al Monestir de Sant Salvador de Tàbara, a Zamora, i que va arribar a la catedral gironina ben aviat, atès que el cabiscol de les escoles catedralícies, Ponç, el posseïa des de l'any 1018. El Beatus de Girona és el manuscrit amb pintures més important i valuós que es conserva del segle X. A més, és l'únic Beatus pintat per una dona, la miniaturista En.

En trobar-nos a Barcelona, bressol de cartògrafs, cosmògrafs i navegants durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, i com a avançament de la celebració el 2019 del 500 aniversari de l'inici del primer viatge de circumnavegació del Planeta, no podien faltar els atles més fascinants de l'era dels descobriments: l'Atles Miller, l'Atles Vallard i l'Atles Universal de Fernão Vaz Dourado.

La mostra El gabinet de les meravelles és el resultat de la tasca de conservació, estudi i democratització de les grans joies bibliogràfiques desenvolupada per M. Moleiro durant més de 25 anys. Aquesta ingent tasca ha estat possible gràcies a l'estreta, necessària i imprescindible complicitat de directors, conservadors, fotògrafs, restauradors i nombrosos professionals de les biblioteques i museus que conserven els originals.

L'acte inaugural de l'exposició va tenir lloc el passat dia 23 de novembre amb la conferència «Grans il·luminadors en temps del gòtic. De Barcelona al context europeu» pronunciada per Rosa Alcoy, catedràtica d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona. 

 

SOBRE L'EDITORIAL

 

L'editorial M. Moleiro, fundada a Barcelona el 1991, solament clona obres mestres del patrimoni bibliogràfic mundial, ricament il·luminades, conservades a les biblioteques i museus més importants del món.

El seu treball és únic: publica, avui dia, la rèplica més perfecta que es pot aconseguir d'un còdex amb pintures, fins al punt que els seus clons difícilment es poden distingir dels originals.

El 29 de setembre de 2010 el diari Le Monde li dedicava aquestes paraules: «La maison d’édition espagnole Moleiro a inventé le concept de “presque original”, plus adapté pour rendre compte du travail artisanal extrêmement minutieux réalisé pour éditer ces ouvrages plus proches du clone que du fac-similé». D'altra banda, gairebé una dècada abans, el 23 d'abril del 2001, el diari The Times va encapçalar un article sobre M. Moleiro amb el títol «The Art of Perfection».

La tasca de M. Moleiro és una tasca sense mesura del temps, en la qual s'empra tot el que requereixi la reproducció del còdex. Els estudis previs dels suports materials són exhaustius i els mètodes emprats no accepten limitacions. No es fa res per tal d'embellir el manuscrit, per treure-li el pes de la història (una taca, la mossegada d'un cuc, etc.). L'enquadernació és la mateixa que té l'original. Paper, tintes, pells, tanques, tota una aportació selectíssima de materials i un treball delicat i pacient dóna com a resultat el «quasi-original» –terme amb què l'editorial denomina les seves obres– o clon. En realitat estem davant d'un nou original, gairebé no distingible d'aquell que en el seu dia van tenir a les seves mans papes, emperadors, soldans i reis.

La gran exposició realitzada per l'Estat francès el 2014-2015 per commemorar el 800 aniversari del naixement de Lluís IX, va exhibir, entre les 130 peces de la mostra, una única obra no original: el clon de la Bíblia de Sant Lluís de M. Moleiro. Els comissaris van entendre que l'original no hi afegia res respecte al clon.

Un altre aspecte molt important, particularment per a les institucions que conserven els originals, és que aquests exemplars són estudiats per un equip multidisciplinar d'experts a nivell internacional. Els estudis es publiquen en un volum que acompanya al còdex, editat en castellà, anglès i francès.

Totes les edicions «quasi-originals» de M. Moleiro són primeres, úniques i irrepetibles, limitades a 987 exemplars, numerats i certificats amb una acta notarial que dóna fe de la seva exclusivitat. Tota una demostració de l'art de la perfecció editorial. 
 

 

 

 

Copyright 2017 - Editorial Llei d'Art