Skip to main content
Guy Ludovissy. Foto Romero Premium Networking

L'ESPERIT D'UNA COL·LECCIÓ: Guy Ludovissy

La figura del col·leccionista ha estat tradicionalment vinculada als estatus socials més elevats i inaccessibles. Això no obstant, amb la democratització de l'art i el gradual accés a la cultura per part del poble, el col·leccionisme ha anat captivant, a poc a poc, la burgesia i alimentant la proliferació de crítics, de marxants d'art, d'autenticadors i, més recentment, de galeristes. Amb la globalització i l'efervescència de fires comercials d'art arreu del món, les galeries d'art han traspassat fronteres i han guanyat, així, reconeixement, alhora que han permès l'accés al col·leccionisme d'un sector socioeconòmic que, en el passat, no hauria pogut ni arribar a imaginar la possibilitat d'adquirir una obra d'art única.

Però aprofundim ara en l'essència del col·leccionista, perquè no es tracta només d'una activitat pregonament marcada per les pulsions, sinó que, lluny de ser pura afició o passió, ha evolucionat, també, pel que fa a les seves formes de gestió, i s'ha professionalitzat.

El col·leccionista fa costat al creador, comprometent-se no tan sols amb l'artista, sinó amb la conscienciació del públic en relació amb l'art. Són minoria els que cultiven aquesta passió per la pura delectança en privat. I, encara que n'hi ha, la majoria busquen compartir, perquè aquesta és una de les essències del col·leccionista: és més un mecenes que un especulador, i la seva afició estimula la dinàmica de l'entramat artístic. 

L'advocat luxemburguès Guy Ludovissy atresora una col·lecció de fotografies, gravats i ceràmica de Pablo Picasso impressionant, part de la qual ha estat exposada a les sales del Reial Cercle Artístic durant els mesos d'agost i setembre de 2018. Les fotografies, magnífiques, mostren Picasso a la seva època més tardana i són obra de l'irlandès Edward Quinn —el qual va mantenir estrets llaços d'amistat amb l'artista des de 1951 fins a la seva mort— i del francès André Villers, amb qui el malagueny va arribar a editar, fins i tot, una carpeta de gravats —«Diurnes»— que recreen el desbordant imaginari picassià. Al llarg dels anys que va durar aquesta amista, un i altre van decidir retratar un Picasso íntim i desconegut.

Per damunt de l'obra, és la persona de Picasso allò que em va seduir realment

Vostè ha reunit una col·lecció de fotografies, gravats i ceràmica fabulosa que desperta l'admiració arreu on passa. Què és el que tant el va seduir de l'obra de Picasso? 

En realitat, és molt més que una simple atracció per l'obra de Picasso. Entenc que la figura de Picasso, sempre tan enigmàtica, transcendeix la seva obra. Era un home posseïdor d'un caràcter pertinaç i positiu, amb una magnètica producció molt fidel a la seva posició i al seu carisma.

Poder mostrar la col·lecció en diferents països i comprovar quanta gent s'acosta a l'exposició deu resultar-li molt satisfactori...

Per descomptat que sí. Resulta especialment atractiu poder veure un Picasso que no posa i es mostra amb absoluta naturalitat, bromista i totalment desinhibit davant de la càmera, que sedueix amb la seva espontaneïtat. El públic, el sedueix accedir a imatges que desvetllen detalls interessants sobre l'enigmàtica persona de Picasso, molt més seductora que el seu propi art.

La col·lecció inclou peces ceràmiques poc conegudes, oi?

En efecte. Picasso va conèixer la ceràmica per pura casualitat i, després, s'hi va obsessionar fins al punt de realitzar, en un període de temps relativament curt, una quantitat de peces ingent. Són obres poc conegudes que demostren la vehemència creativa i la naturalesa obsessiva i embriagadora de Picasso. Em sedueix molt més la persona que l'artista.

Creu que el col·leccionisme és una activitat que cal assaborir en privat o en companyia?

Resulta especialment interessant compartir amb els altres les reflexions que gestes en privat. Assaborir temes interessants amb el teu grup de contactes i amics és molt gratificant.

De totes les imatges de la seva col·lecció, n'hi ha cap per la qual senti un interès especial?

És fàcil respondre-li a aquesta pregunta: Picasso, d'esquena, assegut en una cadira i contemplant un llenç en blanc. És simbòlica i grandiloqüent, l'artista davant del projecte i prou: una fotografia magnífica.