Skip to main content
Institut Barcelonès d'Art. Foto Antonio Serés

PANORAMA D'ART: Desenvolupament del curs

Al llarg de les següents deu edicions de la revista del Reial Cercle Artístic, l'Institut Barcelonès d'Art desenvoluparà els detalls de cada un dels 33 crèdits/capítols de què consta el programa del curs «Panorama d'Art», que, al cap de dos anys d'impartició, s'ha consolidat com el sistema acadèmic de l'entitat. 

Volem recordar que en passades edicions s'han manifestat les línies generals del curs. En el curs present i els futurs descriurem els detalls de cadascun dels seus apartats. Detallarem el mètode utilitzat per confeccionar projectes artístics i processos creatius de cada època estudiada i alguns exemples d'obres acabades. 
Realment, acumular dades és feina pròpia d'historiadors. En canvi, per als artistes, són les emocions, sensacions i percepcions imaginades les que nodreixen el concepte que cal desenvolupar com a primer pas en la creació de la idea primigènia. Ens interessa entendre el punt de vista que hi hagués davant la relació home-home, home-natura i home-deu i, amb això, explicar-nos els canvis de paradigma propis de girs històrics que aconsegueixen identificar períodes. Entendre el món i la humanitat és l'únic camí per millorar-lo/la.

Proposem a cada alumne que faci un viatge virtual temporo-espacial per erigir-se com a protagonista de cada imatge visionada de les obres que han arribat fins a les nostres pantalles per reconèixer, amb la mirada lúcida, aquelles sensacions evocades i aprofitades per a la confecció imaginal del projecte inicial. Després d'un primer procés de composició, enquadrat, equilibrat i il·luminat, es planteja un exercici d'interiorització —familiarització— amb les formes mitjançant el dibuix o el modelatge de mida reduïda, per després afrontar l'obra definitiva amb la mida i la tècnica triades. Cada projecte és individual i únic, dissenyat pel propi alumne amb la tutorització personalitzada. 

El resultat són pintures, baixos relleus, escultures, mosaics i dibuixos que han seguit el mètode susdit. Obres que han tingut un reconeixement merescut en totes les exposicions i concursos a què s'han presentat. Cadascuna és singular, encara que es refereixin totes al mateix model —referent.
Els tres primers crèdits són la prehistòria, l'edat antiga i l'era clàssica.

 

PREHISTÒRIA

Abraça el temps i els successos conegut des de la més remota existència humana fins a l'aparició de l'escriptura cuneïforme a Sumèria cap a l'any 5000 a.C.  Les classificacions clàssiques de Paleolític, Mesolític i Neolític o de l'edat del bronze i del ferro, no són útils per als nostres fins. Més aviat encasellen i entorpeixen el procés creatiu. Interessen els valors que cadascú, en aquest viatge virtual, pugui concedir a l'època. Els conceptes abstractes d'eternitat, transcendència, mística i màgia són presents en les representacions de la mal anomenada prehistòria. Com podem ni tans sols pensar que no s'explicaven històries en aquest període? Per descomptat! Potser és que no són narracions aquelles que es conten amb imatges? Animo, doncs, al lector a fer-ne un visionat i provar d'endinsar-s'hi per viure les anècdotes que ens brinden.

La relació entre els individus podria ser de col·laboració, d'ajuda, per al bé comú. Poques vanitats se m'acut de sotjar en una societat que malda per sobreviure amb tan pocs recursos. Potser algunes rivalitats entre homes adults davant la crida de la fecunditat —tan representada—, o no, qui ho sap?
En canvi, la relació amb la natura era de pura competència. Tant era depredador com depredat. La successiva aparició d'eines va anar consolidant certa primacia sobre la natura sense arribar, encara, a dominar-la. Alguns animals van ser incorporats a les obres rupestres amb l'afany d'obtenir-ne les qualitats físiques i, fins i tot, anímiques, a manera de precursors dels posteriors deus de l'edat antiga. 

Allò que és un misteri és la relació home-deu. Sens dubte, la busca és el denominador comú, per bé que sense concretar cap dogma en concret. És clar que qui no sap què busca difícilment entén allò que troba i, per això, continua la busca estèril, que, amb el temps, s'acabarà consolidant en creences fantàstiques com la mitologia egípcia.

De formes esquematitzades, siluetejades, de vegades exagerades, colors pràcticament plans i dibuix lineal, representen accions, actituds, escenes, desitjos i somnis relativament simples, per bé que de gran contingut conceptual. Imatges ideals per esprémer talent i tècnica. Una temàtica excel·lent per encetar un trajecte d'aprenentatge. Essent el primer crèdit del curs, és també el que més obres acabades —més de 70— ha obtingut.

 

EDAT ANTIGA

Es caracteritza per una marcada organització socioeconomicopolítica al voltant de l'heroi/rei/faraó. Es dona un gran gir copernicà entre l'època anterior i aquesta. N'hi ha que s'atreveixen a dir que no s'entén un salt semblant sense la participació de coneixement extraterrestre avançat. Sigui pel que sigui, és lògic que costi de creure que, partint de tribus més o menys organitzades, es forgessin ciutats fortificades amb arquitectures, escultures i decoracions colossals com les de Mesopotàmia, Pèrsia o Egipte. Societats amb codis, reglaments i creences concretes que ordenaven un poble al servei del REI/DEU.

Les seves representacions reafirmen la figura del «capitost» amb imatges del domini de la natura en escenes de cacera de grans felins, manejant animals domèstics com ara cavalls i gossos, així com l'inici de la mitologia, amb deus que explicaven l'existència i complaïen els seus desitjos. Egipte és el país més prolífic en aquest sentit, amb històries divines que ajuden a entendre el món i la humanitat. Tot comença amb el deu creador Ra, que aconsegueix que Isis i Osiris, germans entre si i alhora pares d'Horus, inicien tota una saga de deïtats protectores en la vida i en la mort.

Les representacions artístiques són tan nombroses i colossals com el fet es mereixia. S'entenia el món! I es manifestava en temples, palaus i tombes, amb ofrenes materials i concessions celestials. Un sistema útil que complaïa a tota la població —fins i tot, a esclaus— fins a la fugida dels jueus en temps de Ramsès II. Gairebé tres mil·lennis sense variacions en creences que van omplir d'obres d'art magnífiques.

A l'Institut s'han confeccionat interpretacions utilitzant tots els estils i tècniques, de manera que s'ha conformat una col·lecció molt interessant. N'hi ha algunes que destaquen especialment per la seva bellesa i tècnica, com ara baixos relleus, alts relleus, pintures detallades amb fons similars a papirs o escultures i dibuixos de bona factura creativa.

 

ERA CLÀSSICA

Una continuació corregida i augmentada de l'època anterior, amb canvis paradigmàtics en conceptes tan importants per a nosaltres, els artistes, com la bellesa, la política —parlament, lleis, judicis, ús de la moneda— i les creences divines. Una societat estructura i ordenada per l'home i emparada pels deus. L'aplicació de la normativa va aportar un nou sentit a la vida, l'obligatorietat d'obediència i correcció al codi de conducta (apol·lini) i, amb això, la necessitat d'evasió lúdica (dionisíac). Aspectes que s'assentaran a Occident fins a la consolidació del sistema dual d'aprenentatge: el bé i el mal.

La proporció, simetria i harmonia van ser els bastions de la bellesa grega que, lleugerament modificada, ha arribat fins a l'actualitat. Els romans van seguir aquests conceptes amb característiques més modernes. Només cal comparar les tres gràcies gregues amb les romanes per veure l'evolució de l'estilisme i la proporció.

És tanta la quantitat i qualitat de les obres del període clàssic, que conviden a prodigar-se en la realització d'interpretacions magnífiques sobre els models triats. Bustos de deesses, escultures de mites, dibuixos d'escenes conegudes, mosaics de tessel·les i altres de pintats, frescos sobre guix universal, frisos i capitells, són alguns dels projectes realitzats pels alumnes de «Panorama d'Art».

A la pròxima entrega detallarem el romànic, el gòtic i el Quattrocento. █