Skip to main content
Àngel Simon. Foto Joan Tous. © AGBAR

ÀNGEL SIMON: President de AGBAR

Davant del complicat panorama mediambiental que se'ns presenta, és imprescindible aplicar una gestió intel·ligent eficaç i responsable dels nostres recursos, essencialment hídrics. Innovar i fer tots els esforços possibles per invertir en investigació són alguns dels pilars bàsics sobre els quals s'erigeix el discurs empresarial i social d'Àngel Simon, president actual d'Aigües de Barcelona (AGBAR), una companyia profundament compromesa amb la preservació dels recursos naturals que aporta tota la seva tecnologia i mitjans per provar de conscienciar la societat sobre la situació i animar-la a actuar al més aviat possible per minimitzar les conseqüències del canvi climàtic que el nostre planeta està experimentant. The Zone of Hope (TZOH) és un dels seus projectes més recents, una experiència immersiva única a Europa i sobre la qual presentem un reportatge en aquest número. Àngel Simon ha tingut la cortesia de concedir-nos una breu entrevista en la qual li hem demanat que ens parli sobre aquest compromís encomiable per fer front a un repte tan important, que en depèn la supervivència de tota espècie vivent. 
 

Quant a mesures per pal·liar el canvi climàtic es refereix, sabem què cal fer, i comptem amb la tecnologia, però cal fer-ho

Vostè elogiava recentment el model de gestió que tan bé ha sabut implementar Barcelona i l'essència del qual rau en una hàbil entesa entre el públic i el privat...

He estat sempre un fervent defensor de la col·laboració público-privada. Pel que fa a l'aigua, és important que cadascú aporti la seva experiència per avançar dins dels objectius de desenvolupament sostenible. La humana és, probablement, l'única espècie capaç de col·laborar entre si de manera organitzada, tot aportant cadascú allò que sap o el millor que té. Hem demostrat que aquesta col·laboració funciona i comporta com a element intrínsec el compromís social, cosa que duem a terme de maneres diferents, com és el cas de TZOH, que busca ajudar a conscienciar. Les mesurers efectives passen per la conscienciació de cadascun de nosaltres.

Governar les nostres vides, el nostre destí com a col·lectiu, sona a quimera...

Tenim una preocupació global per temes realment importants com ara el canvi climàtic o la lluita contra la pobresa, atès que tots dos estan vinculats. I en aquest sentit cal ser proactiu. Acostumem a estar d'acord en allò que cal fer. El problema és fer-ho. No són quimeres. Cap a l'any 2050 hi haurà un 40% més de demanda d'aigua que d'oferta, i això s'ha de resoldre; tot i que el problema no és de gestió, perquè comptem amb la tecnologia. El problema és com ens entenem per encarar i resoldre el conflicte.

Avantposar l'interès de tots sobre l'individualisme: sembla una tasca difícil en vista del panorama... 

Crec que cal preservar el planeta però no tan sols en un sentit holístic, sinó per a la col·lectivitat. TZOH és un àmbit de compromís individual que convida a adoptar actituds en pro del benefici col·lectiu. Per treballar la col·lectivitat, cal fer-ho amb governança i amb actituds individuals. Educació, conscienciació... en resum: cultura social. Hem de saber, cadascun de nosaltres, el que hem de fer, per a nosaltres mateixos i per a les generacions futures.

És clau saber-se anticipar a allò que està per venir i treballar per intentar alterar el curs d'allò que sembla ja un fosc horitzó pel que fa al canvi climàtic...

Aquesta és possiblement l'última generació en què tenim l'oportunitat —i l'obligació— d'actuar, avançant d'una manera clara des d'una economia lineal a una de circular, per tal de fer tot allò que sigui a les nostres mans —des del compromís i el coneixement— per revertir els efectes del canvi climàtic. Hi ha zona d'esperança si actuem. Qualsevol residu s'ha de convertir en matèria primera per a alguna altra cosa. Nosaltres hem adoptat un compromís empresarial i serem totalment autosuficients en la major part de les nostres operacions en 2020. Produirem la nostra pròpia energia elèctrica. L'autosostenibilitat en aquest àmbit és molt important. Propugnem la reutilització de l'aigua. Tenim la capacitat de gestió i només cal que s'estableixi a través d'una governança que ha de regir l'actuació i els compromisos tant de les institucions com dels actors. Tots i cadascú hem d'assumir aquest compromís també individualment. És d'agrair que Nacions Unides hagi establert com a full de ruta disset objectius de desenvolupament sostenible en què l'aigua juga un paper central, perquè l'aigua és transversal i holística. Que l'aigua ens arribi les 24 hores del dia a casa nostra; això és tecnologia. Nosaltres innovem cada dia. 
TZOH és un element de conscienciació, de compromís social. Hem transportat una tecnologia de realitat virtual que a Europa encara no existeix per potenciar l'impacte del missatge i traslladar virtualment al futur, no tan sols al públic jove, sinó també a la resta de les persones que d'una o altra manera han viscut el trasbals de passar d'un món rural a un món urbà. 

Sabem que el cicle de l'aigua és el cicle de la vida, que l'aigua forma part de l'origen i l'evolució de totes les formes de vida i de tots els processos geològics al nostre planeta, però la pressió demogràfica creix i s'esgoten els recursos. Es gestiona amb eficàcia?

M'agradaria que existís una governança mundial més clara, perquè governança és la paraula clau que ens ha de guiar: allò que fa cadascú, com, quan i de quina manera. Els ciutadans hem d'adoptar aquestes actituds particulars i traslladar-les al nostre col·lectiu. Cal insistir als nostres governants perquè se centrin en aquests problemes de futur i els converteixin en una prioritat.

Davant de la problemàtica ambiental del nostre planeta,... com es mostra vostè? és optimista?

L'exposició es diu «The Zone of Hope»; per tant, sí, ho sóc, però sempre que actuem. Tots hi tenim un paper. █

 

 

Copyright 2017 - Editorial Llei d'Art