Skip to main content
Lluís Ribas al Reial Cercle Artístic Barcelona en la inauguració de la seva més recent exposició a les sales de l'entitat

PASSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA: Lluís Ribas

Nascut el 1949 al Masnou, una població costanera propera a Barcelona, i de fort arrelament mariner, Lluís Ribas —el pare del qual era pescador— no pot amagar la seva devoció per la mar, per la seva llum i els seus contrastos. Sobre les daurades sorres de les seves platges amables i ondulants, els seus dits d'infant dibuixaven immensitats, sempre sota els blaus indescriptibles del cel amb què l'aigua es fon, allà a l'horitzó. 
Format a la prestigiosa Escola Massana de Barcelona, on va completar els seus estudis de publicitat, ha dirigit fotonovel·les i ha realitzat còmics, dissenys, il·lustracions i reportatges fotogràfics al llarg d'una prolífica carrera artística que parteix d'un gran ofici i de grans inquietuds creatives.
Va ser justament la seva passió per la mar allò que el va portar a establir-se en una petita població a prop de Palma de Mallorca, banyada per les mateix aigües que havien bressolat la seva infantesa. 
Actualment l'artista passa els seu temps entre la seva residència de Sant Cugat del Vallès, un bonic municipi a tot just cinc quilòmetres de la Ciutat Comtal, on l'artista compta, des del 1995, amb el seu propi espai expositiu, i les illes, on acudeix devotament a cada crida de les seves entranyes per complir amb alguns dels rituals als quals s'entrega a diari i pels quals sent predilecció: l'esmorzar, la xerrada «a la fresca» amb els amics, els passejos assossegats per camins vorejats de vells marges de pedra o, senzillament, deixar passar el temps i seure sota aquell rellotge que un bon dia va deixar de girar a la vella estació de trens de Santa Maria del Camí. 


Només coneixent el dibuix, es pot desdibuixar

Al llarg de la seva vida, ha tingut la fortuna de poder conèixer diferents llocs i persones, però sempre ha tornat, d'una o altra manera, a casa...

Efectivament la pintura m’ha donat oportunitat d’exposar a diverses parts del món, des de Norteamerica a Marroc, passant per Europa i també Asia. Ha estat interessant descobrir que el mateix quadre provoca diferents reaccións a l’espectador, depenent del lloc on s’exposi. També m‘ha donat oportunitat de tenir estudis a diferents llocs: Mallorca, València, Alt Empordà, Nova York, Barcelona i Sant Cugat.

Contemplant moltes de les seves obres, un se sent transportat a altres espais on ni el temps ni el context semblen gaire rellevants...

Com artista he passat per varies etapes i fins ara no m’havia preocupat ni el temps ni l’espai, he fet sempre una pintura que jo sentía i plasmava molt despreocupadament. Mai m’he obsesionat per la técnica. Últimament sí que em preocupa i crec que estic fent una temática més centrada en un missatge subliminal, com és el tema de la dona.

De vegades un té la impressió que estem envoltats d'artistes sense art, que prepondera el discurs a la seva materialització. No saben dibuixar, ni esculpir, ni pintar. Falta ofici o falta talent? 

Jo crec que els temps han canviat i que manca una mica de tot. El primer factor que em sembla que falla és que les noves generacions d’artistes creuen que quan surten de la facultat han acabat un cicle, quan realment aquesta professió no s’acaba mai, i al final te n’adones que t’has quedat a mig camí  i que has lluitat tota la vida contra les tevés própies limitacions.

Per a vostè, que és un dibuixant virtuós, què representa el dibuix? Parli'm de la seva importància. 

Jo diría que el dibuix és l’estructura que ho soporta tot, però a mi m’han emocionat moltes obres d’art que careixen d’ell però van sobrades d’altres elements com poden ser el color o la composició. De tota manera crec que coneixent el dibuix es pot desdibuixar, és imposible desdibuixar bé si no has aprés abans a dibuixar.

Existeix esplendor en l'art actual?

Diria que l’art actual té més a veure amb l’especulació i el marqueting que amb art, encara que és evident que hi ha artistes joves que ho fan molt bé.

I la bellesa en l'art...

La bellesa és una cosa molt subjectiva. Després de molts anys buscant la bellesa en la perfecció, ara me n’adono que la saviesa és trovar-la en la imperfecció.

En què està treballant en aquests moments?

En aquest moment, com he dit abans, em preocupen els temes més socials, i estic profundament impactat per la violència de genere que existeix encara en la societat actual,  i estic  buscant el camí per denunciar el masclisme que estem vivint. Per desgracia i com es pot veure a les notícies quasi diaries és un tema que tenim pendent per resoldre.

Considera important la tasca d'institucions com el Reial Cercle Artístic? 

El primer que haig de dir és que em sento orgullós de formar-ne part, recordant tots els grans artistas que han passat per ell. Per descomptat són molt importants per la cultura institucions com el Reial Cercle artístic que fomenten no solament les arts plàstiques si no tot tipus de manifestacións culturals. Segurament el món anirira molt millor si les humanitats fossin l’asignatura més important del coneixement.

Què li queda per fer?

Quasi tot.

Com li agradaria que el recordessin?

Com una bona persona, i que com artista, no he sabut fer-ho millor. █