Skip to main content
Exposició «Alphonse Mucha». Foto Jesús Varillas

ALPHONSE MUCHA: Polifacètic i visionari

L'art és l'expressió dels sentiments més íntims... una necessitat espiritual

Alphonse Mucha

Una visita indispensable si per algun motiu es viatja a Madrid en qualsevol moment i fins al 25 de febrer  d'aquest any 2018, és l'exposició sobre l'obra d'Alphonse Mucha (Ivančice, 1860 - Praga, 1939) que acull el Palacio de Gaviria, situat al número 8 del carrer Arenal de Madrid, a tocar mateix de la popular Puerta del Sol.

La mostra, d'una mica més de dues-centes peces, procedents la seva majoria de la Fundació Mucha, deixa clara constància de com va arribar a ser de visionari, místic i cosmopolita l'artista txec que, abans de consagrar-se com a cartellista al París de finals del segle XIX, va fer de professor d'art, va il·lustrar llibres i revistes i va demostrar un gran talent com a fotògraf. El seu estil es va arribar a convertir en una icona de l'Art Nouveau i, cap al 1900, amb la gran Exposició Universal de París, Mucha ja era considerat com una de les millors figures artístiques de l'art decoratiu mundial, amb la qual cosa la seva fama aviat va arribar als Estats Units. 
Pioner en el fet de vincular art i publicitat, va ser, en realitat, un dels artífexs d'allò que coneixem actualment com a disseny gràfic, i el seu estil, teatral i al·legòric —molt propi— va originar un exèrcit d'imitadors.

Va ser el 1894 quan Mucha, gràcies a la creació d'un cartell promocional del melodrama grec Gismonda, de Victorien Sardou, va aconseguir el seu primer i aclaparador èxit. Sarah Bernhardt, l'actriu que encarnava el personatge principal de l'obra, va contactar la Nit de Nadal amb la impremta en què treballava Mucha. Ell va realitzar un nou projecte tan trencador per l'època que va captar l'atenció i va despertar l'admiració de tota la ciutat. 

A més a més, però, el seu estil va exercir una gran influència en totes les tendències artístiques que aleshores es començaven a desenvolupar entre els ambients més bohemis. La model, a escala real, era representada de manera més estilitzada, amb matisos bizantins i orientals, cosa que aportava una certa dosi d'irrealitat, de llanguiment elegant, un fet poc freqüent en els corrents dominants, tot i mantenir en tot moment una harmonia magnífica. 

Fidel al un concepte romàntic, va saber reflectir la utopia d'un art bell però accessible i gens frívol, per la qual cosa molts el reconeixen com el precursor del merchandising.  

El 1898, Mucha va vistar Barcelona, Tarragona, València, Cartagena, Granada, Còrdova, Madrid, Toledo i Saragossa per realitzar les il·lustracions d'un llibre que no va arribar mai a veure la llum. █
 

 

 

Copyright 2017 - Editorial Llei d'Art