Skip to main content
Louvre Abu Dhabi «Plutja de llum» © Louvre Abu Dhabi. Foto: Mohamed Somji

LOUVRE ABU DHABI: Museu universal àrab

El novembre de 2017 va obrir les seves portes el primer gran projecte internacional del Museu del Louvre, la seva espectacular i polèmica franquícia a Abu Dhabi, una construcció que es va engegar el 2009, arran de la signatura de l'acord entre tots dos governs el 2007, amb un pressupost de més de cinc-cents milions d'euros i amb un estil arquitectònic absolutament respectuós amb la cultura àrab i representatiu de la seva civilització.

Dissenyat per l'arquitecte francès Jean Nouvel, la intenció de l'edifici és il·lustrar el seu propòsit principal: erigir-se com un pont entre civilitzacions. És per això que custodia obres procedents d'arreu del món, en un esforç coordinat per conciliar art oriental i occidental. 

Atresora actualment prop de 600 obres, la meitat de les quals procedeixen de préstecs de museus i d'altres institucions franceses. De forma resumida, l'acord entre tots dos països assegura que, durant els primers deus anys, el museu àrab es nodrirà d'obres prestades que, de mica en mica, s'aniran substituint per una col·lecció pròpia sota l'assessorament francès. Inclou també el permís per utilitzar el nom del Louvre durant 30 any i sis mesos. 

El seu director, el francès Manuel Rabaté, presentava orgullós l'exposició inaugural, el proppassat 21 de desembre,  amb el títol suggeridor de From one Louvre to another: opening a museum for everyone (D'un Louvre a un altre: obrint el museu a tot el món), una mostra ambiciosa que il·lustra sobre la història del Louvre parisenc —el museu més visitat del món— i recorre la trajectòria seguida fins a la creació de la seva filial al futur districte cultural d'Abu Dhabi, una demostració de poder i de visió de futur espectacular que aflora de les aigües del golf Pèrsic a manera d'estructura flotant, protegida per una mena de gelosia cuirassada, metàl·lica i perforada, que recorda vagament la closca d'una tortuga. A través dels seus orificis amb forma d'estrelles irregulars i disposats de manera aleatòria, es filtra la llum intensa del desert i l'albedo de la superfície del mar, per recrear jocs de colors meravellosos. I al seu interior, l'aigua i les seves diferents formes de canalització acaparen un gran protagonisme entre un total de cinquanta-cinc edificis individuals amb forma de cub i vint-i-tres galeries.

La cúpula, de cent vuitanta metres de diàmetre, és visible des del mar, i provoca un efecte cinemàtic en funció de la posició del sol. I de nit, el conjunt batejat «pluja de llum» i compost per gairebé 8.000 estrelles, es pot veure des de dins o des de fora. 

Quan la gent entri al nou Louvre sentirà missatges d'acceptació, de tolerància i de connectivitat, que són necessaris al món actual i que el convertiran en un lloc millor

Mohamed Khalifa al-Mubarak
Director del Departament de Cultura i Turisme d'Abu Dhabi

Un continent impecable amb un esdevenidor que per a molts és incert, tenint en compte que parlem d'un país les directrius culturals i, sobretot, religioses del qual bé podrien coartar el caràcter revolucionari, agitador i subversiu que és tan propi de l'art, i no únicament del contemporani. Moltes de les principals obres mestres de la història de l'art mundial recreen escenes que sonen provocadores i incòmodes per a una cultura poc evolucionada encara en termes de llibertat d'expressió. 

Amb tot, els habitants d'Abu Dhabi consideren el museu com a part d'una caríssima però intel·ligent estratègia diplomàtica adreçada a impulsar l'educació i la cultura, una aposta pel «poder tou» per incidir en determinats interessos, polítics o econòmics, mitjançant l'art. I és ben possible que sigui així i que, quan el petroli s'esgoti, aquest emirat aconsegueixi salvar les naus gràcies a noves vies de creació de valor, com és, sens dubte, aquest museu, un dels projectes més innovadors i desafiadors dels últims temps. █