Skip to main content
Jordi Díaz Alamà.  Foto cortesia de l'artista

Jordi Díaz Alamà: PREMI DE PINTURA 2016 FUNDACIÓ VILA-CASAS

Des de la seva creació el 1986, la Fundació Vila Casas, constituïda per l'empresari farmacèutic Antoni Vila Casas, ha tingut com un dels seus objectius la promoció de creadors contemporanis nascuts o resident a Catalunya. Una de les línies de treball previstes per aconseguir la seva fi és la convocatòria anual dels seus premis de pintura, fotografia i escultura, una actuació que permet a la fundació, a més a més, anar enriquint el seu fons d'art i col·leccions. Els guanyadors, en les seves diferents modalitats, no només reben una important aportació econòmica, sinó que se'ls organitza també una magnífica exposició en un dels tres museus de la fundació, ja sigui el Museu Can Framis, especialitzat en pintura; el Can Mario, abocat a l'escultura; o el Palau Solterra, consagrat a la fotografia.

Es tracta d'un premi que, de manera rotativa, se centra cada any en una de les disciplines convocades i que, en la seva més recent edició, la de 2016, ha estat protagonitzat per la modalitat artística de pintura i ha recaigut en Jordi Díaz Alamà (Granollers, 1986), un artista figuratiu llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i posteriorment format a The Florence Academy of Art (Itàlia) que, durant anys i malgrat la seva joventut, no ha perdut ni una sola oportunitat de formar-se al costat dels millors (ha fet estades amb Guillermo Muñoz Vera, Odd Nerdrum, Antonio López, entre d'altres), i tot plegat ha donat com a resultat un sèrie interessant de premis i reconeixements al seu treball (Premi Figuratives 2011, organitzat per la Fundació per a les Arts i els Artistes; LI Premi Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot, organitzat per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; Medalla del 29è concurs de pintura BMW, i finalista en la competició International ARC Salon 2015, organitzada per la plataforma digital Art Renewal Center). 

Es lamenta de l'infortuni que experimenta actualment l'academicisme i de les seves conseqüències irremeiables en l'art contemporani. Potser és per això que fa tres anys fa decidir crear la seva pròpia escola, la Barcelona Academy of Art, especialitzada en l'ensenyament del dibuix, la pintura, l'escultura i l'art digital, basant-se en mètodes tradicionals clàssics i realistes. 

Acabes de guanyar un premi de pintura important, encara que no és l'únic. És important per un artista presentar el seu treball a premis diversos?

Per a mi, sí, és important que un artista doni a conèixer el seu treball. És una manera més d'arribar a un públic interessat en l'art. Tota promoció és bona i propicia oportunitats. En un concurs, l'important ja no és només la dotació econòmica del premi, sinó el reconeixement en públic i l'oportunitat de ser exposat i de ser vist.
La meva carrera com a pintor va començar el dia que em van seleccionar una obra al concurs de Figuratives '09. A partir d'aleshores, nombroses galeries es van posar en contacte amb mi i vaig començar a guanyar-me la vida com a pintor.

Hi ha a qui la consecució d'un premi o d'un reconeixement els ha perjudicat més que no els ha beneficiat. Et consta que és així?

De vegades, passa. És important saber on et presentes i amb què t'hi presentes. L'atorgament d'un premi no ha de ser una finalitat, sinó un reconeixement més que el que estàs fent és bo i agrada, per continuar produint i millorant. Et pots estancar si penses que ja ho tens tot fet.
Sembla que ara surten artistes de sota les pedres, fins i tot, però no és freqüent que comptin amb una formació adequada. Molts dels que s'autoqualifiquen d'autodidactes és possible que ignorin que poc que els beneficia una declaració com aquesta... Què n'opines?
Et pot ser artista autodidacta i alhora, per mèrit propi, treure molt bons resultats. Això depèn del caràcter i de les capacitats de cadascú. Defenso que és bo tenir una formació de base que et permeti després tenir el control i amplis registres per crear la teva obra.

En una entrevista recent a LLEI D'ART, Donald Kuspit asseverava que un artista sense formació és una falla al sistema. Hi estàs d'acord?

Tenir una formació adequada no garanteix que siguis un gran artista. Novament, dependrà de les capacitats de cada persona. És igualment cert que la millor formació no garanteix l'èxit d'un artista. Cal tenir present que hi ha hagut artistes que no haurien arribat a ser importants i únics només pel fet d'haver passat per una acadèmia. No hi ha un únic camí vàlid. Així i tot, i segons el tipus d'art que l'artista vulgui representar, considero que la bona formació facilita molt les coses, i un artista ben format pot arribar molt lluny. Amb uns bons fonaments, un pintor pot ser més conscient després de les llibertats que es pren i, més important encara, de per què se les permet. Hi ha molt bons artistes avui dia amb una pluralitat d'estils i processos diferents. Estem en una era molt rica i multidisciplinar. 

A la teva escola, t'envoltes de gent jove que es pren l'art molt seriosament. Si et demanés que provessis de ser el més crític possible, com veus la nova generació d'artistes a la qual pertanys tu mateix? 

Esperançadora. L'art figuratiu sense ofici està condemnat al fracàs i per a això és important que els estudiants es formin bé amb una bona base. Després ells hauran de prendre el relleu d'allò que hagin après i portar-ho a un altre nivell de creació única i pròpia buscant un llenguatge contemporani adequat als nostres temps. 

Creus que la nova figuració ha evolucionat de manera significativa des dels seus tímids inicis, a mitjan segle passat, fins ara?  En quins aspectes?
 

Evidentment. Els temps canvien, l'estètica i els conceptes canvien i també els interessos de què representar mitjançant un llenguatge pictòric o escultòric figuratiu.

On es troba posicionat actualment el teu enfocament artístic?

El meu enfocament varia segons els interessos a pintar. M'agrada molt experimentar i pintar temes compromesos, crítics, provant sempre d'innovar i mirant de fer pintura contemporània.

Moltes de les teves obres mostren una actitud compromesa amb l'entorn sociocultural actual, són simbòliques, intemporals i riques en iconografia. On trobes una major inspiració?

A tot arreu. De vegades, són preocupacions meves, missatges que vull transmetre o trets de llibres que llegeixo, pel·lícules que m'inspiren i teories imaginatives. De vegades, una atmosfera, un ambient o un grup de colors em poden arribar a tocar la sensibilitat i, a partir d'aquí, construeixo el meu discurs. 

Quins són els teus projectes més imminents?

Actualment acabo de finalitzar un encàrrec per a l'Església dels Dolors de Vic, una producció de grans dimensions que representa el motiu de les jornades mundials de la joventut. Després de tanta figuració, és moment de buscar nous motius per representar, amb un interès creixent per l'abstracció i la simplicitat, amb una clara voluntat de canvi. Ara per ara, estudio la manera d'integrar nous recursos plàstics i conceptes en la meva obra.

Creus que el panorama de l'art ha de canviar de manera ostensible?

Crec que els artistes avui dia som afortunats, ja que no hi ha una única tendència que prevalgui per sobre de les altres. El món està més connectat que mai i totes les distàncies són curtes. Així i tot, continuem depenent massa d'interessos econòmics que poden arribar a distorsionar i influir negativament en el mercat de l'art i condicionar, en conseqüència, la percepció del bon art fins al punt de coartar, de vegades, els interessos reals dels creadors.
 

 

 

Copyright 2017 - Editorial Llei d'Art