Skip to main content
Jordi Rollán Lahoz. Foto Carolina Cárdenas

IL·LUSIÓ PER LA PINTURA: Jordi Rollán

MARINA SÁNCHEZ

Nascut a Barcelona el 1940, abandona els seus primers estudis de comerç per formar-se durant cinc anys a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de la Llotja, activitat que alterna amb les seves assistències freqüents als tallers del Reial Cercle Artístic de Barcelona, on el 1965 obté una beca que li permet enriquir la seva formació viatjant per França, Holanda, Bèlgica i Itàlia.
El 1966 duu a terme la seva primera exposició individual a la Sala Jaimes de Barcelona, la temàtica de la qual és la figura femenina, tema recorrent al llarg de la seva carrera artística llevat d'un parèntesi de tres anys, que s'aboca en l'abstracció. D'aleshores ençà, ha dut a terme al voltant de 200 exposicions als Estats Units, França, el Marroc i Montecarlo, per bé que la seva presència expositiva més gran ha estat a Alemanya i a Suïssa.
 

Parli'ns de la seva passió per l'art... 
La meva passió per l'art es remunta a la meva infantesa; sempre vaig voler ser pintor. Ni tan sols als pitjors moments, mai no em va abandonar la meva vocació per l'art.

Considera que la bellesa ha de continuar sent un ideal en l'art actual?
La bellesa sempre hi ha estat i hi estarà present, en l'art. Crec que un artista ha de saber descobrir l'aspecte més positiu del tema més sòrdid, fins i tot, i convertir allò que es pogués entendre com a lleig i desagradable en bell. Les pintures negres de Goya en són un exemple.

Què n'opina, de l'art que lidera actualment els mercats?
El temps ho dirà.

Parli'ns de la seva relació amb el Reial Cercle Artístic de Barcelona.
La meva relació amb el Cercle data de 1964, primer com a becari i, posteriorment, com a soci. El Cercle ha estat la meva segona casa. Allà he conegut grans artistes, de qui vaig aprendre moltes coses i vaig fer-hi molts amics. També hi he estat membre de diverses juntes de govern.

El Cercle Artístic va tenir, al seu moment, un gran protagonisme en la vida artística i social de la ciutat de Barcelona: balls, festes populars i importants actes socials que ara es provarà de recuperar. Creu que és possible recuperar aquella esplendor de finals del XIX i principis del XX? 
És impossible recuperar el que es va fer durant el passat, però sí que crec que el Cercle pot encapçalar de nou la cultura de la ciutat amb actes diferents, però no pas menys importants, dels que es feien en el passat. Per a això, hem de buscar una visió més actual i dur a terme propostes noves. 

El Reial Cercle ha comptat entre els seus socis amb grans celebritats del panorama artístic, com ara Mariano Benlliure, Ramon Casas, Anglada Camarasa, Joaquim Sorolla, Ignacio Zuloaga, Benito Pérez Galdós, Joaquim Mir, Lluís Masriera, Àngel Guimerà, Apel·les Mestres, Pablo Picasso, Enric Morera, Josep Maria de Sagarra, Antoni Gaudí, Pau Casals, Francesc Cambó, Victòria dels Àngels o Montserrat Caballé, autèntics estendards del seu temps. Tots ells en són ara socis de mèrit, com vostè. Quin significat té formar part d'una llista tan prestigiosa? 
El Cercle, al llarg de la seva història, ha tingut milers d'artistes que n'han estat socis. Em sento molt orgullós que el meu nom formi part d'aquesta llista tan prestigiosa d'artistes que en són socis de mèrit. 

Parli'ns dels seus darrers treballs. On rau actualment l'ànima de la seva inspiració? 
Els meus darrers treballs segueixen el dictat de la inspiració que em produeix veure una poma, sentir una melodia o llegir un poema.

Com veu la situació de l'art actual? 
Malament.

Manquen bons artistes?
Manca interès per l'art, manca una política cultural que doni suport a la creació, manca la implicació que s'ha perdut per part d'empreses i d'organismes oficials i privats, que abans apostaven per l'art. Quan això es resolgui, hi haurà bons artistes.

Al cap d'una llarga trajectòria com a artista, en què l'ha enriquit més, a vostè, la seva dedicació a l'art, a les arts?
En la meva llarga trajectòria, allò que m'ha enriquit ha estat mantenir sempre la mateixa il·lusió per pintar, sentir cada matí quan em llevo el desig de posar-me a treballar i no defallir, quan allò que proves de transmetre, moltes vegades, no surt.█

 

 

Copyright 2017 - Editorial Llei d'Art