Skip to main content
Fernando de Manzarbeitia Urquiza. Cortesia F. de Manzarbeitia

Fernando de Manzarbeitia: Mestre de taller d'Arts Plàstiques

FERNANDO DE MANZARBEITIA

Per definició, i dins el context de les arts, el mestre de taller és el professional que s’encarrega de supervisar la majoria d’aspectes pràctics relacionats amb l’exercici de l’art plàstic en una institució. Això significa que aplica una didàctica o, fins i tot,  que tutoritza processos d’aprenentatge, proporcionant medis i suport a aquells qui ho necessitin amb l’objectiu de progressar en un determinat projecte o trajectòria. Requereix d’una gran capacitat organitzativa i de coordinació, a més d'una paciència i una sensibilitat extraordinàries. Un tarannà poc usual, tenint en compte els accelerats ritmes de vida actuals. Donat el seu estret contacte diari amb els socis o l’alumnat, el seu criteri i actuació resulten claus en la prevenció de problemes derivats de la convivència o l’escassa comprensió del que significa treballar en equip o individualment –però no sols– segons el cas. Molts artistes tendeixen a l’aïllament , motiu que explica la freqüent falta d’integració  en el si de petits col·lectius que, malgrat les afinitats, presenten dificultats de connexió i de tolerància entre els seus membres. Definit el taller en el seu conjunt, la denominació «mestre de taller» és una categoria laboral i educativa que, si bé ha sigut tradicionalment subestimada en relació amb les arts liberals, s'ha anat dignificant i professionalitzant a poc a poc. 

Fernando de Manzarbeitia Urquiza (Madrid, 1948) fa 20 anys que és Mestre de Gravat al Cercle de Belles Arts de Madrid. Dins el gran món de les Belles Arts, la tècnica de gravat i els seus rudiments són allò en què Fernando de Manzarbeitia és un referent internacional.
Les innumerables exposicións en què, com a artista o com a comissari, s'ha presentat, no tan sols l’han consagrat com a creador d’èxit sinó que, a més a més, han atret cap a la seva persona un gran nombre d’artistes que desitgen aprendre més sobre aquesta tècnica utilitzada per tots els grans mestres de la pintura des del segle XVII.


D’aquesta manera, ha arribat a ser el mestre dels prestigiosos cursos de gravat que ofereix el Cercle de Belles Arts de Madrid, cursos que en edicions anteriors havien ofert mestres de la talla d’Eduardo Chillida, Pepe Hernández, Alfredo Piquer o Rafael Canogar.
El taller de gravat ocupa l'última planta de l’edifici on s’ubica el Cercle de Belles Arts de Madrid, al número 42 del carrer d’Alcalà, a tocar de la cèntrica plaça de Cibeles.
Conté dos tòrculs Azañón, amb unes platines de 80*120 cm. I 60*120 cm., respectivament. El taller compta, a més a més amb una premsa litogràfica amb un total de 16 peces de pedra. El completen una resinadora amb una planxa escalfadora, una cisalla, dues piles d’aigua, una àrea de treball i una zona d’entintatge. Es treballa tot tipus de matrius, acetats, liòleums, zinc, coure, fusta, cartró, essent les tècniques d’estampació i emprimació les més utilitzades, tant al buit com en relleu. S’exclou el taller de serigrafia, el fotopolímer, així com el fotogravat, per falta d’espai. Cada persona treballa individualment la seva matriu, fet que no impedeix que es formin grups per experimentar i utilitzar tècniques additives, col·lagràfiques,...
Les normes de treball inclouen la utilització de guants i màscares per resinar. Es manté una gran neteja a la feina i respecte per  l’espai utilitzat.
La tècnica de gravat és accessible a tota aquella persona amb inquietuds artístiques. Els pintors professionals que desitgin apropar-se per primera vegada al món del dibuix, de la tècnica de gravat, del seu estudi i anàlisi o de les tècniques més habituals dels grans mestres, tenen el seu espai dins del taller i dels cursos. El taller i els cursos estan oberts a joves, no tan sols per a aquells ja incorporats a la universitat, si no com a activitats per a escolars dins de la programació didàctica dels mateixos instituts d’educació secundària.
A més a més, els últims estudis científics demostren els beneficis de l’activitat artística pel cervell. Igualment, aquesta activitat beneficia singularment l’ànim tant de persones amb malalties de llarg tractament o amb malalties degeneratives com de  malalts amb afeccions cerebrals.
L’estimulació artística millora considerablement l’evolució d’aquells que es troben dins d’un procés de recuperació a la vegada que, en aquells amb problemes mentals, incrementa la seva capacitat d’atenció i en tranquil·litza la conducta.
Els cursos consten d’una part teòrica en què s’analitza la tècnica específica juntament amb totes les eines de què l’artista disposa per dur a terme el seu treball, a més d’un anàlisi de les obres d’altres artistes per conèixer els medis de què han disposat per a la consecució de la seva obra. Posteriorment, tenen l’oportunitat de dur a terme la part pràctica en què, a més a més de posar en marxa tots els mecanismes que s’han estudiat en la part teòrica, poden experimentar amb les seves pròpies idees sota l’atenta mirada d’un gran expert. Entre les possibilitats que s’ofereixen, existeix la possibilitat d’obtenir diverses beques per treballar al Centro de Investigación de Estampación Contemporánea de Betanzos (www.fundacionciec.com) durant dos mesos.
Entre els ja premiats es troben artistes rellevants com Shirin Salehi, Primer Premi de la Fira Internacional de Gravat de Bilbao, Óscar Valero, Premi Nacional de Gravat del Museu del Gravat Espanyol Contemporani de Marbella,... y una llarga sèrie de ja consagrats artistes. █