Skip to main content
 Detall de la façana del RCAB. Foto Carles Balsells. © RCAB

L'INSTITUT BARCELONÉS D'ART: Presentació

Ens hem de remuntar al 1940, a les primeres actes de la Junta de Govern del Reial Cercle Artístic de Barcelona després de la guerra civil espanyola, per trobar els prolegòmens de la institució. Si bé és cert que en cap document hem pogut verificar la posada en marxa del desig explícit de desenvolupar una tasca docent i recercadora sobre l’art plàstic en el si del Cercle, també ho és que sempre ha existit la voluntat de fer-ho. Potser circumstàncies de l’època foren determinants perquè es quedés només en un projecte. L’actual Junta de Govern presidida pel Sr. Fèlix Bentz s'ha fet ressò de múltiples peticions per part dels socis actius del Cercle en demanda de formació artística. Potser és ara el moment adequat per reprendre les iniciatives d’altres temps i posar en marxa l’Institut Barcelonès d’Art. S’ha creat una comissió a tal efecte en la què estem elaborant un pla de viabilitat sota una projecte de tall modern i compatible amb la tasca quotidiana del Cercle.

La complexitat que suposa iniciar un nou projecte de docència i recerca en un àmbit acostumat a una forma donada és palpable en els comentaris d’aquells que s'implica en l’elaboració del contingut del programa de l’Institut.

És segur que trobarem la forma i la fòrmula per què la posada en marxa del projecte no interfereixi en la tasca diària del Cercle i les sinèrgies únicament sumin. Les eines actuals amb què comptem són un aliat per aconseguir-ho. La comunicació electrònica a les xarxes ens afavoreix i aconsegueix maximitzar la transmissió de coneixements entre docents, entre docents i alumnes i entre alumnes. És a dir, un aprenentatge entre distints i entre iguals d’una formació transversal de l’art des de la prehistòria fins a les últimes tendències.

La clàssica i decimonònica fórmula vertical de transmissió unidireccional del coneixement està ja obsoleta actualment.

La formació rígida de diferents disciplines (assignatures) des de l’autoritat del professor a diversos alumnes ha variat fins a la consecució conjunta d’objectius utilitzant els mitjans a l’abast i compartint-los entre semblants i distints per enriquir el propi coneixement. Fins i tot les tècniques plàstiques (aquarel·la, acrílic, oli, gravats, etc.) es poden efectuar des d’aquest punt de vista modern.

El Reial Cercle Artístic de Barcelona, l’Institut Barcelonès d’Art per voluntat i capacitat institucional, te la comesa d’efectuar la definitiva posada en marxa de la tasca docent i recercadora sobre les belles arts que en el seu dia es proposà.

Estem treballant per evitar de caure en les temptacions banals de promoure tímids cursets redundants i poc fructífers com fan altres col·lectius del mateix àmbit. Un Institut Barcelonès d’Art ha de ser mereixedor del nom que porta i dur a terme amb orgull la finalitat que pretén: millorar el món a través de l’art.

Un artista no es pot permetre el luxe de viure en la ignorància

Antonio Serés

Antonio Serés i Figueras és doctor en Medicina i Cirurgia i llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Dirigeix l'Institut Barcelonès d'Art, entitat dependent del Reial Cercle Artístic de Barcelona que molt aviat obrirà les seves portes a la societat barcelonesa oferint un ampli i interessantíssim programa de cursos tutelats oberts a tothom qui desitgi accedir o aprofundir en els seus coneixements artístics, tant teòrics com pràctics. Avui li entrevistem.

Per què ha lluït el Cercle el títol d'un Institut que mai no ha arribat a existir?

Incorporat el 1940, l'Institut es va crear per seguir els preceptes dels objectius d'una institució com el Reial Cercle Artístic de Barcelona, que són la investigació, la docència i la promoció de l'art. Han passat 75 anys. A les diferents actes que he pogut revisar es dóna per fet que la tasca que feia llavors el Cercle ja eren les pròpies d'un institut, encara que no en tingués la forma. L'RCAB sempre ha estat molt curós en la seva responsabilitat en tant que referent, com a arxiu documental dels actes artístics de la ciutat de Barcelona i d'altres parts del món. La base consultiva per poder desenvolupar l'acció investigadora, l'ha anat elaborant des dels seus inicis.

I per què ara?

El govern actual de l'RCAB viu un moment en què es conjuguen molts elements que afavoreixen la posada en marxa definitiva de l'Institut com a tal, gràcies a la presència, dins de la mateixa junta, de membres amb la titulació acadèmica i la il·lusió necessàries per estructurar definitivament les bases d'allò que serà sens dubte un dels grans assoliments del Cercle.

I quina serà essencialment la funció de l'Institut?

L'RCAB, a través del seu institut, vol apropar-se a la societat barcelonina, bo i complint alguns dels seus principals objectius que són la investigació, la docència, la promoció i la divulgació de l'art i la cultura. Per a això, és essencial ser presents en diferents enclavaments de la ciutat, per tal de facilitar la participació de qualsevol persona que pugui estar interessada en les diferents disciplines formatives que ofereix l'Institut.
I en què consisteixen les diferències entre l'Institut i qualsevol altra via de formació reglada preexistent?
L'Institut ofereix una formació artística completa dins d'un sistema transversal de transmissió de coneixements. És a dir, una formació de naturalesa teoricopràctica basada en l'adquisició dels coneixements que condicionen l'elaboració dels projectes artístics i els processos creatius de cadascuna de les èpoques que són objecte d'estudi. Tot aquell que estigui interessat en l'art o en qualsevol aspecte relacionat amb l'art, sigui quina sigui la seva experiència o formació, podrà accedir, prèvia entrevista personal, al programa de cursos que ofereix l'Institut, tal com ho ha estat fent el mateix Cercle Artístic al llarg dels seus 135 anys d'història. Mai no s'ha vetat l'accés a ningú per motius estrictament acadèmics. Crec que un artista no es pot permetre el luxe de viure en la ignorància. 

Suggereix, doncs, que als artistes els falta formació?

Evidentment, no es pot generalitzar i, a més, actualment sorgeixen generacions de joves artistes que estan molt ben formats i que entenen la importància del coneixement humà dins de l'art. De fet, els últims trenta anys, aquells que han aconseguit els millors reconeixements en l'àmbit mundial, tant de la crítica com del mercat de l'art, són artistes formats al més alt nivell. Això no obstant, també hi ha tots aquells que, tot i haver aconseguit un cert reconeixement local, estan absolutament macats de «perquès». No és artista únicament el virtuós capaç de crear imatges. 
El sistema de formació transversal que planteja l'Institut sembla poc convencional. N'hi ha precedents?
N'hi ha hagut. Un dels més representatius va ser la Bauhaus, un dels aplecs d'artistes més importants de tota una època, interessats tots ells en l'estudi del seu context i en la possibilitat de canviar-lo a través de l'art. Però gairebé totes aquestes escoles van desaparèixer, absorbides pel caos de la guerra. 

I quan té previst inaugurar-se l'Institut?

Crec que a la primavera ho tindrem pràcticament tot a punt per poder obrir portes. Abans d'això està prevista una presentació formal a l'RCAB, oberta tant als socis com a la societat barcelonina, en què detallarem els detalls d'actuació i s'obrirà un ampli debat.

Arquitectes, escultors, pintors, ... hem de regressar al treball manual ... Establim, per tant, una nova cofradia d'artesans, lliures d'aquesta arrogància que divideix a les classes socials i que busca erigir una barrera infranquejable entre els artesans i els artistes

Walter Gropius