Skip to main content
Xavier Gosé.  © RCAB

CENTENARI DE L’EXPOSICIÓ D’HOMENATGE: Xavier Gosé (1876-1915)

Mº ISABEL MARÍN

El dibuixant i pintor Xavier Gosé i Rovira, va ser un dels millors il·lustradors i el de més projecció internacional de principis del segle XX del nostre país. Va ser un gran observador de la vida de París –dels bulevards i dels cafès, també dels cabarets i dels ambients socials luxosos, sofisticats i bells. La seva obra seria molt coneguda, sobretot, a través de la premsa il·lustrada. Col·laborà des de ben jove en revistes com ara L’Esquella de la Torratxa, Barcelona Còmica, Quatre Gats, Hispania, i des de París amb Pèl & Ploma i Catalunya Artística així com a les revistes franceses Le Rire i L’Assiette au Beurre que li van dedicar números monogràfics. També es van reproduir els seus dibuixos a revistes angleses i alemanyes com ara Jugend o Simplicissimus. 
Fill de pares lleidatans, va néixer –degut a la destinació del seu pare– a Alcalà de Henares el 2 de juliol de 1876. Residint de ben petit a Barcelona, Gosé va ser alumne de l’Escola de Llotja, i després va col·laborar amb el dibuixant Josep Lluís Pellicer. Va marxar a París l’any 1900, segurament animat pel seu mestre, on va romandre fins que amb motiu de l’esclat de la Primera Guerra Mundial i malalt de tuberculosi, va tornar a Lleida, a casa de la seva mare, on va morir el 16 de març de 1915 als 38 anys. 


LA INICIATIVA DE L’EXPOSICIÓ 
L’any 1915 la Junta Directiva del Cercle estava presidida pel pintor Carlos Vázquez, Alexandre Cardunets n’era el vicepresident, Josep Rosich Rubiera el secretari, Carlos Lizana Smith el vicesecretari, Pere Raich el tresorer, Josep Roca Rabell el comptador, Pere Casas Abarca el bibliotecari, Joan Herran el conservador, Julio Moisés el vocal de classe, i Joan Augé, Vicens Borràs Abella, Francesc Galofre Oller, Josep Maria Gomis i Carles Ridaura, vocals. 
A l’acta de Junta Directiva del 22 de març consta la baixa de soci de Xavier Gosé, i es dona notícia del seu traspàs, i de l’enviament d’un telegrama de condol a la seva mare. Amb la finalitat de fer-li un merescut homenatge, es va acordar gestionar l’organització d’una exposició de les seves obres; pensant a acudir a les persones que en podien tenir, i dirigir-se a la seva mare perquè, a tal efecte, fes préstec dels originals que es trobessin al seu taller de París. També es va acordar sol·licitar a l’Ajuntament l’adopció d’alguna mida per honorar la seva memòria.
A finals del mes d’abril, Alexandre Cardunets manifestava a la Junta Directiva que el soci Baldomer Gili i Roig s’havia dirigit a l’Ajuntament de Lleida proposant que s’acordés erigir a la ciutat un monument a la memòria de  Gosé i donava compte d’una comunicació de l’Ajuntament a Gili i Roig. Cardunets va proposar que el Cercle s’adherís a la idea i que s’iniciés una subscripció per sufragar les despeses de l’erecció del monument. En principi es va acceptar la proposta, aplaçant l’assumpte per una altra sessió a fi de poder tractar-ho detingudament.
El 16 d’abril, Carlos Vázquez havia enviat una carta a Joan Rovira –germà de la mare de Gosé-, i aquest no li havia respost abans, en espera de notícies de París, on havia anat un parent seu per assabentar-se de l’estat de les obres deixades per l’artista. Aquest parent havia presenciat l’inventari dels mobles, quadres i dibuixos, el qual havia dut a terme el cònsol d’Espanya a París, havent-se procedit a segellar els tallers mentre es realitzava la declaració d’hereva ab-intestato a favor de la seva mare. Rovira havia parlat amb la seva germana sobre l’assumpte que ell li havia exposat, i pel que feia a autoritzar al Cercle per exposar les obres, acceptava la idea amb reconeixement. Era molt probable que a finals de maig o a primers  de juny Joan Rovira anés a París o bé un representant d’ells a recollir les obres i efectes de Gosé. Proposava, si els semblava bé, que podia acompanyar-lo un delegat del Cercle, el qual, a la vegada, podria fer-se càrrec dels quadres i dibuixos que al seu parer mereixessin figurar a l’exposició projectada a l’entitat. A la reunió de la Junta Directiva del 10 de maig, es parla del contingut de la carta i s’accepta en principi la seva proposta.
El mes de setembre la iniciativa seguia endavant i a la reunió de la Junta Directiva es dóna compte d’una carta de Joan Rovira, lliurada per un germà polític, donant facilitats al Cercle per organitzar l’exposició.

LA PREPARACIÓ
A principis de novembre es trobaven molt avançats els treballs preparatius de l’exposició Gosé, s’estaven encarregant de la classificació de les obres Joaquín Sorolla, Hermen Anglada-Camarasa, i Carlos Vázquez i Alexandre Cardunets, president i vicepresident de l’entitat respectivament, els quals conformaven la comissió organitzadora; la Junta de la Secció de Pintura del Cercle estava presidida per Lluís Masriera, Baldomer Gili i Roig n’era el secretari, i Aureli Tolosa, Antoni de Ferrater i Francesc Garcia Escarré vocals.
Les obres van ser emmarcades per la casa Esteva & Cia,.
L’exposició es podria inaugurar, segurament, el dia 23; havien convidat al President de la Diputació de Lleida i a altres personalitats de la dita ciutat. Cardunets explicava a la reunió de la Junta que el Trio de Barcelona s’havia ofert a donar un concert durant l’exposició, i proposava que es gestionés la celebració d’alguna conferència. Els assistents s’hi van mostrar conformes.
A la reunió del dia 15 es confirma la data d’inauguració pel 23 de novembre i la Junta Directiva acorda convidar la premsa, representants de corporacions i primeres autoritats, delegant a Carlos Vázquez, com a president, aquesta gestió; a més es proposa el mateix dia per celebrar el concert del Trio de Barcelona. Carlos Vázquez explica a la mateixa reunió que la Junta de Museus ha escollit obres de Gosé per valor de tres mil pessetes, per figurar als museus municipals.
En aquest tribut pòstum, la pensada era mostrar als salons del Cercle el gran cabal d’obres i apunts que Gosé havia deixat al seu estudi, i pretenia ser una exposició que recordés la impressió produïda per aquella que l’artista havia organitzat a les Galeries Dalmau feia tres anys. El Cercle, ubicat des de principis d’aquell any a la Rambla de Catalunya, 33, posseïa, segons la opinió de la premsa, un l’espai molt confortable, luxós i adequat a les seves necessitats socials i expositives. La comissió organitzadora  va ser molt felicitada per l’encert i interès desplegats en els menors detalls, aspectes als que també hi havia contribuït la Junta de la secció de pintura.  

LA INAUGURACIÓ
La inauguració celebrada el 23 de novembre, a les 6 de la tarda, va resultar un gran èxit. L’acte va comptar amb distingides personalitats de l’art, la literatura, la ciència i la banca que van tributar grans elogis. Hi van ser presents la plana major del món artístic -Galofré Oller, els germans Casas Abarca, Cusí, Lasarte, Ferrater, Moisés, Pizà, Beltrán, Marià Andreu, Baixeras, Fuxà-, i Pirozzini per la Junta de Museus, Batlle, Florensa, i Granados, entre molts altres, desitjosos tots de rendir un tribut d’admiració a Gosé; així com també van concórrer a l’acte, Martínez Domingo, alcalde Barcelona; Villar i Villate, capità general de la regió; Matos, governador civil; Parellada, diputat provincial; Irla, diputat provincial; el doctor Huguet, canonge penitenciari; representacions del bisbe de la diòcesi; el comandant de Marina; Eulate, delegat d’Hisenda, i Utrillo representant a la Diputació. Els representants de la Diputació de Lleida -España, Sol, Pereña, Lasala i Agelet- acompanyats del pintor Gili i Roig feren una llarga tria d’obres que van adquirir amb destí al Museu d’art recentment creat. Lleida va rendir just homenatge a un dels seus fills més predilectes, adquirint obres per valor de set mil set-centes cinquanta pessetes.

LES OBRES 
La mostra va estar formada per dues-centes-vuitanta obres, recollides en un senzill catàleg, que a més indicava que a la secretaria de l’entitat, i a disposició del públic, hi havia nombroses carteres que contenien interessants dibuixos i apunts, que també estaven en venda. 
La premsa comentava que els assistents, congregats en els esplèndids salons, havien recorregut amb deteniment l’exposició, fent-se càrrec de la magna labor de Gosé, afegint que aquella gran manifestació artística havia de ser punt de reunió de les dames i noies més distingides de la ciutat, les quals admirarien el magistral treball del pintor de totes les elegàncies, refinament del «chic» i encisadora gràcia de la moda parisenca.
La impressió que la seva obra va produir va ser gran i transcendent: es van poder admirar més de cinc-mil dibuixos i apunts curosament classificats per mans expertes estant els salons constantment concorreguts. Tots els treballs eren de factura perfecta i bon gust. Els temes dels seus dibuixos eren de la vida mundana, dels cafès-concert, les midinettes, les prostitutes, les gents dels bulevards, les gents de les carreres de cavalls, els esportistes i Montmartre. Gran nombre de les obres, eren originals de dibuixos sobre modes i motius artístics que publicaven les més importants revistes d’art i de modes de França, Anglaterra i Alemanya. 
L’exposició demostrava la intensa vida artística que Gosé havia desenvolupat a París, on havia conquistat justa fama per l’alt valor dels seus treballs. L’artista en el seu afany de trobar una bellesa nova havia aconseguit que les seves creacions passessin als tallers dels modistes més importants, influint amb els seus estilitzats dibuixos l’estètica femenina.
Manuel Rodríguez Codolà des de La Vanguardia recordava els primers anys d’activitat artística de Gosé a Barcelona, explicant que anava a passeigs  i jardins a sorprendre la vida, a recollir amb avidesa l’espectacle de la multitud. Indica que aquesta disciplina que mai va abandonar, va arribar a dotar-lo d’una gran facilitat i va donar fermesa al seu traç, una fermesa categòrica al contorn exacte. La rapidesa a la que obliga la figura en moviment, el resum a la que és llei cenyir-se per apuntar l’essencial, el va conduir al domini de la línia expressiva, a atansar el sentiment d’aquesta. Rodríguez Codolà seguia en el seu article expressant que hi havia apunts íntims de valor inapreciable, que es recreava els ambients del Café Riche, del Restaurant de l’Abbaye, del Au filet de sole, del Grill Room de l’Elysée Palace Hotel. Gosé va crear uns tipus de dones que va meravellar als propagadors de la moda parisenca; la indumentària femenina combinada per ell resultava d’exquisida novetat. El crític recordava el bon caràcter de l’artista, i la seva senzillesa, tot i el seu triomf; deia que l’artista no va seguir París, París el va seguir a ell. Al esclatar la guerra va desaparèixer aquell ambient d’elegants, els restaurants de nit van tancar,  i privat dels seus models va tornar a Lleida.

ADQUISICIONS
Hi va haver un gran interès en l’adquisició d’obres per part dels visitants, i es van dur a terme importants i nombroses vendes, el producte de les quals va anar a mans de la mare de l’artista.
A l’adquisició de l’obra hi va contribuir, la Junta Municipal de Museus de Barcelona, la Diputació de Lleida, el Foment de les Arts Decoratives, gran nombre d’artistes, col·leccionistes i bons aficionats, i el rei Alfons XIII, afeccionat als objectes artístics, atent a les indicacions de Sorolla. El rei s’havia interessat per Saint Cloud (núm. 97), Adriana y Emilia (núm. 120), i Les cadeaux de Noël (núm. 129). Però possiblement assessorat per Sorolla va adquirir, el dia 25 de novembre, Plumas (núm. 114), El tocado (núm 117), i Les cadeaux de Noël (núm. 129). Saint Cloud consta adquirit posteriorment per Georges Foret i Adriana y Emilia no consta adquirit per ningú.
Van ser adquirides per la Junta de Museus: La verbena, Sur la terrase-Carnaval, Mail-Coach, Bailarinas, Las dos hermanas, Italiana-Española-Idilio (tres dibuixos en un mateix quadre), El chal-Parisiense-Polonesa (tres dibuixos en un mateix quadre), L’aparador de joieria, Cabeza decorativa, Terrasse du boulevard, Patinador, En el jardín, i seixanta apunts. A més van adquirir obres: Pere Casas Abarca (vint apunts), Josep Maria Xiró (sis apunts), Josep Rosich (tres apunts), Joaquín Sorolla (Academia i Encuentro), Hermen Anglada-Camarasa (trenta apunts i Napierkowska), Josep Roca Rabell (Nocturno), Manuel Delgado (disset apunts), Manuel Rodríguez Codolà (deu apunts), Alexandre Cardunets (dos apunts i se’l va obsequiar amb La abuela), Santiago Agelet (Camille), Domingo Baró i Mas (setanta-sis apunts, The Weller, El lobo enjaulado i Estudio), Tórtola Valencia (dos àlbums, Odalisca i La dama del espejo), Frederic Beltrán (Ídolos), Joan Rovira (La mujer marrón, Sillón azul, Consulta), Antoni Agelet (En el paseo, Dos ingleses i En la escalera), Ramon Galcerán (Intimidades), Francesc de Paula Morera (Saludo, De fiesta i Cabellera), Joan Pallarols (vint apunts, un àlbum, Señora de sombrero, Magda, En acecho, Titiriteros, Luchadores, El payaso, La puerta del circo, En el palco, La peña, La barraca, Lección de baile, Sahara), F. Taxonera (El secreto, un quadre i tres àlbums), Joan Massó (Manto verde), Joan Fabré Oliver (Cabeza del renard (de línea), En família, Dolores, Gitana), Melcior de Bruguera (La dama y el auto, En el coche), Josep Maria España (Conquista, Mirando al lago), Josep Compte (En casa la modista), Salvador Andreu (Les deux amies, Dolly i un altre quadre), Museu de Lleida (Rosemonde, Aglaé, Valenciana, En el Boulevard, Le manteau bleu, Juventud, Cabeza decorativa, Anglaise, Jardin d’hiver, Sur la terrasse, Odette, Jugando con el gato, Agatha, Coupletista, Madame X, Lección de equitación, Bebiendo, Noctámbulos, Novela núm. 1, Flora, set il·lustracions, quatre il·lustracions, Maternidad, Lulú, Espectáculo, Medea, Excéntrica), Josep Casals Peypoch (un àlbum), Josep de Cuadras (un àlbum), Gabriel Garcia (un àlbum), Pere Raich (un àlbum), Sra. Fortuño de Miramón (Margot, Satisfecho), Teresa de Cabarrús (Ojos claros), Alexandre Ribó (El espejo), Comte de Vinatesa (Otoño), Joan Vilella (En las carreras), Joan Vallhonrat (Amigas, Obreros), Esteve Font (Desdeñosa, Decisión), Alfons Llobet (Carreras), Joaquim Roca (Regalo, Dos palomos, Bañistas, Atrevimiento), el Rei Alfons XIII (Plumas, El tocado, Les cadeaux de Noël), Gustau i Baldomer Gili i Roig (Confidencias, Restaurant de nit, Le petit modèle, Die Z. Des Herrn, Totó), Joan Grau Miró (El baño), Lluís Martí Olivares (Cuento macabro), Jacint Maristany (Cochero parisien), Albert J. Gache (Nena i un àlbum), Ramon Miret (un àlbum), Joan Herran (Su Excelencia), Ramon J. Cabré (Cabeza del renard (color), Estudiante, Estrellas, En Toledo, Portada para Femina), Jacint Rifà (Señoras, Novela núm. 2), Felix Campos (Confidencias), Sr. Pérez (un àlbum), Marcel·lí Coll (un àlbum), Lluís Estasen (dos àlbums), Mariano Regordosa (un àlbum), Josep Altimira (tres àlbums), Eugeni d’Ors (un àlbum), Pau Maria Turull (un àlbum), Cristóbal Ribas (dos àlbums), Joaquim Casas (un àlbum), Baró de Güell (Agnés), Antoni Garcia (Entre cortinas), Vídua de Soler (El Thé), Lluís G. Clot (Festín, Descanso), B. Puig Bacardí (Reposant), Ricard Torres (Fantasía, dos il·lustracions i quatre il·lustracions), Miquel Blanch (Cabeza del cascabel, cinc il·lustracions, Madame Lelid), Georges Foret (Saint Cloud, Imperio, Maceta florida) i va fer un donatiu de 350 pessetes, Josep Maria Munné (Esperando), Joan Valentí Gallard (Entre bastidores), Foment d’Arts Decoratives (un àlbum), Joan Rosal (tres àlbums), doctor Tarruella (un àlbum), Miquel Utrillo (Los viernes de Magic-city), Jacint Martí (un àlbum), Andrés Larraga (dos àlbums), Berta Roebelen de Mata (Señora del manguito), Sr. Heusch (El árbol japonés), Rafael Llopis de Casagemas (Lectora), Alejandro Rivera (Conversando, Convaleciente), Agustí Valls (un àlbum), Josep Coll Vilaclara (un àlbum), senyoreta Remblàs (un àlbum), Srta. Zacarini (Riña), Compte de Churruca (Croquis i un àlbum), Carlos Vázquez (En el restaurant), Baronesa de Ossman (A caballo), Lluís Masriera (un àlbum), Josep Montoriol (un àlbum), Joan S. Auber (un àlbum), Enric Ràfols (Mimí), Magí Morera (un àlbum), Baudili Roca (un àlbum), Dario Lavernia (dos àlbums), Marià Fuster (Toilette), Eduardo Fernández (Conversando, Croquis, Carnaval, Un accidente, Su Ilustrísima, Pintora, La feria), Maria Gosé de Giralt (Kodac, De viaje), Ignasi de Gispert (un àlbum), Miquel Martí Olivares (dos àlbums), Josep Giralt (dos àlbums), Lluís Agustí (Tres princesas), Mercè Servat (un quadre,  La dama del manguito), Joaquin de Irizar (un àlbum), doctor Nubiola (La hora del thé), vídua de Ferrer (Escena de novela), Francisco de Cidón (dos àlbums), Sorribas (un àlbum), Köhler (dos àlbums), Cayo Guadalupe (un àlbum), Pablo Rolduá (Regatas), Pedro Geis (En la terraza, En el salón) S. Ribot (un àlbum), Andreu Cendra (un quadre), Tomàs Lamarca (Fumando), Josep Piera (un quadre), i Francesc Povo (un àlbum). 

SESSIONS MUSICALS

Amb motiu de l’Exposició d’homenatge, va tenir lloc una sessió de música de cambra a càrrec del pianista Ricard Vives, del violinista Marià Perelló, i del violoncel·lista Joaquim Pere Marés, els quals formaven el Trio de Barcelona. Van interpretar Beethoven a la primera part, Saint-Saëns a la segona, i Schumann a la tercera.
El 20 de novembre, coincidint amb la clausura de l’exposició, hi va haver un recital de piano a càrrec de Joan Marlet, primer premi de la “Schola Cantorum” de París, el qual va interpretar obres de Bach, Beethoven, Schumann, Albéniz, Wagner, Liszt, Grieg i Debussy. Marlet es va distingir en la interpretació de “El Puerto” d’Albèniz, i va ser molt felicitat; com en la sessió del Trio de Barcelona, hi va haver gran concurrència.

SEGUIMENT DE L’EXPOSICIÓ
A finals de novembre, a la reunió de la Junta Directiva s’informava d’un B. L. M. del president de la Junta de Museus confirmant l’adquisició de les obres escollides; d’un memoràndum dels Fills de José Texidor i Cia., acusant rebut del cartell anunciador de l’exposició, participant haver-lo fixat al seu establiment; de l’oferiment del músic Joan Marlet; a més que, aprofitant la oportunitat de la presència a la seu del Cercle del governador civil, se li havia ofert el títol de soci honorari, i havia  respost que l’acceptava de bon grat. Per últim es va acordar dirigir oficis a Sorolla i a Anglada-Camarasa agraint la cooperació donada a la organització de l’exposició Gosé. A la sessió de la Junta Directiva del 13 de desembre es donava compte d’un telegrama del marquès de la Vega Inclán, dirigit a Sorolla i comunicat per ell al Cercle que deia textualment:
Ruego transmita Comisión y Junta organizadora exposición Gossé, su Majestad enterado del Homenaje dedicado, le será muy grato conservar recuerdos del ilustre dibujante reservándole si es posible números 129, 120 y 97 del catálogo, Les cadeaux de Nöel, Adriana y Emilia y Saint Cloud. Reciba saludo personal agradeciéndole transmítalo Junta y amigos queridos. Vega Inclán.
La premsa se'n feia ressó.  A la reunió es va manifestar, haver-se dirigit al marquès de la Vega Inclán en resposta al telegrama amb un altre; Sorolla va respondre del mateix modo,.
A la reunió de la Junta Directiva del 13 de desembre s’acorda escriure a la mare de Xavier Gosé convidant-la que visités l’exposició abans de la clausura.
Pocs dies després La Vanguardia manifestava que l’exposició seguia sent molt visitada i que s’havien venut un gran nombre d’obres, entre les adquisicions destacaven les del Rei i les de les Juntes de Museus de Barcelona i de Lleida.
El 18 de desembre la mare de Gosé responia a la carta de Carlos Vázquez convidant-la a assistir a la clausura de l’exposició; explicava que, degut al seu delicat estat de salut no hi podia assistir, però restava molt agraïda. En representació hi aniria el seu germà Joan Rovira (advocat, resident a Lleida) que havia portat la gestió amb el Cercle i a més tenia facultats per practicar la liquidació i tot el que ella podés fer personalment.
Amb motiu de la conferència de Morera es va endarrerir la clausura de l’exposició al 31 de desembre de 1915.

CONFERÈNCIA
El 30 de desembre, a les 10 del vespre, el poeta Magí Morera Galícia, també lleidatà, va oferir una conferència sobre Gosé, entorn  la seva personalitat i la seva obra, al saló d’exposicions. Al seu costat, presidint la taula, hi havia Narcís Oller, el president del Cercle i altres membres de la Junta Directiva. El conferenciant va fer un notable estudi de l’artista, recordant el seu triomf a l’exposició dels «Quatre Gats», on havia revelat la seva personalitat, i el seu viatge a París, amb el que havia obtingut en aquella exposició. Va relatar anècdotes de la seva vida íntima i va parlar del seu caràcter callat, melangiós i observador, sempre atent al treball. El conferenciant va agrair al Cercle haver recopilat les obres després de la seva mort.

LIQUIDACIÓ DE L’EXPOSICIÓ
A Joan Rovira -oncle de Gosé-, a causa d’estar malalt de bronquitis des de primers de febrer no li va ser possible anar a Barcelona per fer-se càrrec de les obres de l’artista i practicar la liquidació del que havia produït la venda a l’exposició. El 21 de març la mare de Gosé explicava en una carta a Vázquez que el seu germà hi aniria més endavant, però com havia de trigar encara un temps, aprofitava l’oportunitat d’anar a Barcelona el portador de la carta, Antoni Agelet Romeu, parent seu, advocat i alcalde de la ciutat i persona de tota la seva confiança, i poder, si no en tenien inconvenient, practicar la liquidació del recaptat fins el moment. Li podien lliurar la quantitat corresponent mitjançant el seu rebut. Si quedaven pendents cobraments, ho satisfarien més endavant al seu germà, el qual es faria càrrec dels quadres destinats a Lleida i dels no venuts, pregant que els conservessin en lloc adequat. 
Fortunata Rovira, hereva del seu fill, va rebre amb data de 21 de desembre de 1915 la quantitat de quatre mil pessetes, i amb data de 21 de març de 1916 signa per haver rebut del Cercle la quantitat de set mil cent trenta-vuit pessetes amb trenta cèntims, a compte del total import obtingut de la venda dels quadres i dibuixos originals a l’exposició.

Al document on es relacionen les adquisicions consta que el 4 de febrer, data de l’última adquisició anotada, el total era de 25.894 pessetes.█

BIBLIOGRAFIA

  • Arxiu Cercle Artístic. Actes de Juntes Directives i diversos documents.
  • La Vanguardia. Dimecres, 17 de març de 1915. Pàg. 13.
  • La Vanguardia. Dijous, 18 de març de 1915. Pàg. 14.
  • FRANCÉS, José. “De Norte a Sur. Javier Gosé”. La Esfera. Any II. Núm. 66. 3 d’abril de 1915.
  • S. L. «La guerra y los artistas». La Esfera. Any II. Núm. 67. 10 d’abril de 1915.
  • La Vanguardia. Dijous, 4 de novembre de 1915. Pàg. 4.
  • La Vanguardia. Dilluns, 8 de novembre de 1915. Pàg. 4.
  • La Vanguardia. Dissabte, 20 de novembre de 1915. Pàg. 5.
  • La Vanguardia. Diumenge, 21 de novembre de 1915. Pàg. 7.
  • La Vanguardia. Dilluns, 22 de novembre de 1915. Pàg. 5.
  • La Vanguardia. Dimarts, 23 de novembre de 1915. Pàgs. 3 i 4.
  • La Vanguardia. Dimecres, 24 de novembre de 1915. Pàg. 4.
  • La Vanguardia. Divendres, 26 de novembre de 1915. Pàg. 5.
  • RODRÍGUEZ CODOLÀ, Manuel. “En el Círculo Artístico. Exposición Gosé”. La Vanguardia. Diumenge, 28 de novembre de 1915. Pàg. 12.
  • La Vanguardia. Dimecres, 1 de desembre de 1915. Pàg. 5. Telegrama Marqués de la Vega Inclán.
  • BOY. «De Sociedad. En el Círculo Artístico». La Vanguardia. Dissabte, 11 de desembre de 1915. Pàgs. 8 i 9.
  • La Vanguardia. Divendres, 17 de desembre de 1915. Pàg. 5.
  • La Vanguardia. Dimarts, 28 de desembre de 1915. Pàg. 3.
  • Xavier Gosé 1876-1915. Fundació Caixa de Pensions. Barcelona 1984.
  • Xavier Gosé (1876-1915). El París de la Belle Époque. Museu d’Art Jaume Morera. Lleida, del 21 de setembre al 14 de novembre de 1999.
  • PINYOL VIDAL, Josep. «Xavier Gosé (1876-1915). Un artista lleidatà al París de la Belle Époque». Barret Picat. Núm. 192. Juny 2012.