Skip to main content
Detall de la façana del Palau Pignatelli. Foto Carles Balsell. © RCAB

EL VALOR DEL REFERENT SOCIO-CULTURAL

Per a ser un referent, és essencial establir un pla que especifiqui els objectius de la institució -tant els generals com els més específics- els continguts del programa d’ensenyament artístic i tota una sèrie d’orientacions metodològiques i criteris preestablerts que permetin avaluar els diferents nivells de qualitat dintre de cada categoria. D’aquesta manera es treballa amb serietat i coherència qualsevol projecte acadèmic conduent a prestigiar la imatge social d’una entitat i a donar sentit tant a la seva existència com a la seva continuïtat.  
És convenient poder comptar amb el suport i la intervenció d’especialistes i figures de renom, encara que es tracti de persones aconvidades especialment a formar part d’una determinada activitat, gràcies a la presència i simpatia de les quals, una entitat va  aconseguint posicionar-se a poc a poc en un escalafó de difícil ascens, però fàcil de caure'n. Catedràtics emèrits, artistes encimbellats i celebritats o joves professors d’universitat, sempre que es dediqui especial atenció a seleccionar tant la persona com el seu discurs, sempre d’acord amb les línies generals de la institució, congruent i racional. És essencial estructurar un procediment normalitzador que, obeínt al seguiment dels objectius deixi clars els criteris a seguir en tot moment, tant en temes generals com en els més particulars. Aquest mètode és sistemàtic i ha d’englobar una àmplia escala de matissos amb l’objecte que resulti fàcil d’aplicar i que al mateix temps sigui rigurós i no pequi d’excessiva rigidesa.
Ser un referent implica un profund coneixement del context social i intercultural. Per això és important aprofitar el gran potencial d’una entitat històrica per obrir noves vies de connexió amb el món mitjançant la creació d’espais oberts al diàleg, a l’ensenyament i a les avantguardes artístiques, perquè aprofundir en la vessant més plural, transversal i vital d’una institució és assegurar-se no solsament la seva supervivència, sinó també el seu triomfal ressorgiment. 
És crucial no limitar-se a localismes o provincianismes que estrangulin les artèries principals a través de les quals una entitat de llinatge ha d’oxigenar la seva trajectòria. S’ha d’emparar en un esperit obert, buidat de grans mires, i mantenir en tot moment una clara vocació universalista i progressista. 
Per aconseguir-ho, és de gran ajuda l’establiment d’aliances i un pla de col·laboracions amb altres entitats de condicions i objectius similars, juntament amb la creació d’incentius que contribueixin a la sostenibilitat econòmica de projectes nacionals i internacionals.
Un referent ha d’avançar i evolucionar al ritme que la societat ho fa, renovant els seus estereotips i incorporant components adequades als nous contexts on queda emmarcat. Ha de buscar un distintiu que li permeti ser reconegut no unicament a nivell local, sinó també internacionalment. El valor del referent recau en la seva significació i en el seu potencial ideològic. Aquest és realment el seu gran patrimoni, i el seu valor és molt superior a l’arquitectònic. 
El Reial Cercle Artístic de Barcelona –Institut Barcelonès d’Art–, ha de reprendre, per casta, la seva important missió de creació i difusió cultural internacional. En la consecució d'uns objectius tan  nobles, i tractant-se d’una institució on es donen cita disciplines artístiques i humanístiques tan diferents, recau sobre l’entitat l’excelsa tasca de contribuir al foment i progrés de les Belles Arts: promoure una conducta participativa que involucri la ciutat de Barcelona i els seus habitants, facilitar l’intercanvi i el diàleg artístic essencialment, editar i difondre informació de qualitat entre els seus membres i, de forma oberta, amb tot aquell que desitgi conèixer i aprendre de la mà d'una de les institucions amb més història de la ciutat, organitzar i promoure activitats amb entitats similars estrangeres en condicions semblants i objectius similars, concedir reconeixements a tots aquells que hagin demostrat la seva vàlua en els diferents sectors de l’art, reconèixer i servir de vector per a qualsevol altra activitat tendent a elevar el nivell artístic o tècnic dels seus membres i estimular la inquietud de la ciutadania amb l'art mitjançant una tasca constant, coherent i constructiva. █

 

 

Copyright 2017 - Editorial Llei d'Art