Skip to main content
Josep Fèlix Bentz. Foto Carles Balsells. © RCAB

REIAL CERCLE ARTÍSTIC DE BARCELONA: La recuperació de l'esplendor original

El RCAB és una entitat històrica, fundada el 1881 a fi de promocionar i fomentar tot tipus de manifestacions artístiques i culturals. L'entitat va mantenir un protagonisme destacat en la vida artística i social de la ciutat, especialment durant els últims anys del segle XIX i les primeres dècades del XX. Compta, entre els seus socis, amb alguns dels més destacats artistes catalans, com Hermen Anglada Camarasa, Ramon Casas, Apel·les Mestres, Joaquim Mir, Isidre Nonell o Josep Masriera, entre molts d'altres i la seva biblioteca atresora un extens fons documental que abraça, essencialment, els segles XIX i XX. Fèlix Bentz n'és el president des de l’any 2009.


Sembla que l'entitat comença un procés de modernització i de reestructuració...

En efecte. L’«Artístic», com col·loquialment s’ha vingut coneixent des de sempre, busca ara recuperar el referent social i cultural que ha sigut durant dècades. No hem d’oblidar que l'entitat ha sobreviscut diverses guerres i sistemes governamentals al llarg de 135 anys. Hi ha hagut moments gloriosos i d’eufòria, marcats per una gran prosperitat econòmica, encara que també hi ha hagut èpoques molt crítiques. Hem tingut la gran sort què, malgrat tot això, s’ha aconseguit tirar endavant preservant en tot moment aquest esperit original que marcà el seu naixement, mantenint la seva llibertat. Sorgí com una entitat de persones que s’associaren amb el noble fi de promocionar la cultura -les Belles Arts- des d’una entitat independent, apolítica i lliure. Malgrat haver passat per tantes vicissituds, aquest valor ha resistit inalterable. 

Quin és des del seu punt de vista la principal competència del Cercle? 

S’ha d’erigir com a plataforma i proporcionar eines als artistes per poder promocionar i donar a conèixer la seva obra, tant a Barcelona com a la resta del món. Ens interessa molt promoure llaços i convenis amb entitats i institucions de tot tipus, com universitats, museus, associacions, etc. que encara que no necessàriament es moguin dins del mateix context cultural, puguin col·laborar en l’establiment de connexions que permetin arribar més i millor. 

Les xarxes han transformat les formes de comunicació social. Com capeja el Cercle l’al·luvió de les noves tecnologies? 

Les associacions han experimentat una important decaiguda a conseqüència de la crisi econòmica i les noves tecnologies aplicades a la comunicació, que permeten a la gent relacionar-se des de casa a través de fòrums, xats i xarxes socials. Nosaltres advoquem pel tracte personal, que propicia una trobada en directe, més emotiva, més satisfactòria. Per això comptem amb recursos que permeten que la gent es trobi a gust en un context procliu a la conversa, al coneixement, al delit. El nou restaurant, per exemple, s'ha dissenyat a fi i efecte que s’integri perfectament als espais concessionats, respectant en tot moment un estil elegant i d'acord amb el  lloc. En breu posarem en marxa el vell somni de l’Institut Barcelonès d’Art, una entitat imaginada que mai ha arribat a veure la llum fins ara. És un gran projecte que ve a encimbellar la imatge del Cercle mitjançant la incorporació d’un institut bolcat en l’ensenyament de l’art acadèmic segons els cànons referencials que pretenem establir i refermar. 

Però el Cercle no ha sigut art i prou, sinó també música, literatura, teatre i ball, oi?


En efecte, hi ha moltes coses per fer i en què tots ens trobem profundament involucrats, amb il·lusió i ganes de fer bé les coses. Vivim moments importants, marcats per nobles intencions i propòsits. Ha sigut el nostre desig recuperar l’orquestra del Cercle, així com el tradicional ball anual de màscares que començà a celebrar-se pel Carnestoltes de 1889. A la biblioteca conservem uns quans cartells delicadíssim, creats per a l’ocasió per alguns dels nostres socis més cèlebres. 

És difícil tripular un vaixell de tanta envergadura, emplaçat a més en una seu amb tanta història...


Efectivament, no és una tasca fàcil. El 1917, el Cercle Artístic passà a ostentar el títol de Reial Cercle Artístic per ordre de Sa Majestat Alfons XIII. L' entitat canvià de seu en múltiples ocasions fins a ocupar finalment el magnífic Palau Pignatelli   i Casa Bassols, on es troba actualment i des de fa més de cinquanta anys. La nostra seu és un edifici històric protegit i, com a tal, de delicada i costosa gestió. El nostre objectiu ara és restaurar la seva esplendor original, contribuir a la recuperació del seu paper referencial dins la societat barcelonina i projectar la seva imatge com a entitat cultural per tot el món. █

 

 

Copyright 2017 - Editorial Llei d'Art